BARTOLOMEO VENETO. LA LLAÜTISTA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La llaütista, de Bartolomeo Veneto.

Detall de la pintura: l’instrument i la partitura.

Primer pla de la llaütista.

 

El Renaixement, iniciat en el període anomenat Quattrocento italià (segle VX) i desenvolupat també després durant part del segle XVI, ha estat una de les millors etapes de la història de l’art per la categoria dels seus artistes i les seves creacions.

La bellesa de la dona va ser realçada a nivells que no es veien des de l’antiguitat grecoromana. Es va passar de representacions hieràtiques i espirituals a d’altres de bellesa mundana i efímera. Era un món més materialista i més terrenal en el que l’ésser humà va passar a ser el centre.

Un dels artistes d’aquesta època va ser Bartolomeo Veneto, pintor italià que va estar treballant durant el segle XVI a Venècia i Lombardia.

Durant el temps que va estar a Venècia, va estudiar tenint a Gentile Bellini, un excel.lent artista d’aquella localitat, com professor.

Bartolomeo Veneto també va tenir l’oportunitat d’estudiar obres de Durero perquè el pintor alemany va estar en aquella ciutat a començament del segle XVI.

Veneto va produir sobre tot retrats en els que en la seva última època es pot apreciar la influència de Leonardo da Vinci. De fet, alguna obra de Veneto va ser erròniament atribuïda a da Vinci.

Però al començament no; les seves primeres obres eren pintures devocionals i va ser més endavant que va canviar quan va començar a sentir interès pel retrat.

Aquest retrats van ser molt populars i en va rebre molts encàrrecs al nord d’Itàlia de la família Este, una de les famílies nobles més antigues d’Europa.

Bartolomeo Veneto va anar a Milà el 1520, ciutat en la que Leonardo da Vinci havia estat recentment. Aquest contacte directe amb l’art de da Vinci va fer que Veneto utilitzés també la tècnica de l’sfumato. Aquestes influències van fer, com es deia abans, que alguna obra de Bartolomeo es confongués per alguna de Leonardo.

L’obra de Veneto destaca per la seva meticulositat i detallisme que es pot apreciar en la representació dels detalls decoratius dels vestits i en el treball del cabell dels retratats.

Es el cas de l’obra que encapçala, com a exemple, aquest article: La llaütista.

Es de l’any 1520 i va tenir una bona difusió per tota la zona de la Llombardia perquè el tema es prestava a adaptar-se diverses interpretacions: podia referir-se a un tema profà o sagrat, o si Veneto hagués afegit un halo a la noia l’hagués convertida en una creïble Santa Caterina, i no és dir per dir, perquè és la mateixa model que l’artista va utilitzar per el seu quadre Santa Caterina d’Alexandria i com en aquella pintura, el personatge porta roba i pentinat del moment en que l’obra va ser realitzada.

Aquesta bonica pintura pertany a la col.lecció de la Pinacoteca de Brera, de Milà.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: