BÉATRICE BIZOT A LA GALERIA ANQUINS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Elevació.

Arrels.

Somiant.

Vista d’arquitectura.

Noia asseguda.

Vibrar.

Natura interior.

 

Béatrice Bizot, milanesa de naixement, francesa de nacionalitat i tarragonina de residència des de fa gairebé dues dècades, és una escultora que ja des de petita es va sentir atreta per aquest món perquè el seu pare també era artista.

Així que no cal dir que va ser a casa seva on va començar, però la formació acadèmica la va iniciar a Milà a la prestigiosa Acadèmia de Belles Arts de Brera; posteriorment, es traslladaria a Michigan, Estats Units, on va assistir al Center for the Arts de Midland per passar després al Delta College, igualment de Michigan. També va estudiar a Catalunya, a l’escola d’Art de Tarragona. No cal dir doncs que Bizot llueix una molt sòlida formació tècnica.

Aquí es coneguda no solament per una qüestió de residència sinó perquè té obra pública com, per exemple, tres instal·lacions escultòriques al tarragoní barri del Serrallo o una escultura de gran format a Vila-seca, Les portes de la memòria, en record de les víctimes de la Guerra Civil.

Aquests dies està exposant la seva obra més recent a la Galeria Anquins, de Reus, en una mostra titulada (de) construcció. El títol és una referència al que succeeix amb el món i les persones que l’habitem: per això les obres les realitza en bronze i amb ciment, un material que li permet expressar la fragilitat humana contrastant la bellesa dels rostres clàssics que produeix amb la contundència del material lligat a la construcció.

El que veiem són rostres que tot i que s’esquincen, tenen un aspecte serè i també podem contemplar elements com portes o finestres, que contribueixen a la idea d’arquitectura humana. Aquestes cares són, per utilitzar un terme d’arquitectura, com la façana de la gent, allí on es pot veure reflectida la vida d’una persona, són imatges que ens inspiren una comunicació silenciosa amb elles.

Els rostres que crea Bizot tenen els ulls tancats per pensar i recordar, i expressen paral·lelismes entre el món de la construcció i els éssers humans perquè el ciment, encara que és dur, és càlid, és a dir, transmet la duresa del món i la calidesa humana.

Buscant doncs aquesta simbiosi entre el cos humà i l’arquitectura, l’artista ens ofereix unes obres, uns rostres atractius, que són reflex de la bellesa interior de les persones i desprenen una estètica ancestral lligada a la cultura mediterrània que des de fa gairebé vint anys inspira la seva obra.

L’exposició es pot veure fins al 22 de juny.

El web de la galeria és https://www.anquins.com/ca/

 

L’escultora Béatrice Bizot, El seu web és https://www.beatricebizot.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: