BENEDICTION, DE TERENCE DAVIES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Siegfried Sassoon va ser un home complex que va sobreviure als terrors de combatre a la Primera Guerra Mundial i va ser condecorat per la seva valentia, però quan va tornar es va convertir en un ferm crític de la continuació de la guerra per part del seu govern. La seva poesia es va inspirar en les seves experiències al front occidental i va acabar sent un dels principals poetes de la guerra de l’època. Idolatrat pels aristòcrates i estrelles del món literari i escènic londinenc, va mantenir relacions amb diversos homes mentre intentava acceptar la seva homosexualitat. Al mateix temps, trencat pel terror de la guerra, va fer del seu viatge vital una recerca de la salvació tractant de trobar-la en la conformitat del matrimoni i la religió.

Quan el director britànic Terence Davies es va embarcar en Benediction, la invasió de Rússia a Ucraïna era inimaginable, però va muntar aquesta pel·lícula que explica la dolorosa vida de l’antibel·licista Siegfried Sassoon i és un film que remet a dues de les obsessions del director: les ferides de la guerra i de l’amor.

Davis té setanta-cinc anys i en gairebé mig segle com cineasta no porta més de deu pel·lícules. La calma amb la que s’ha pres la seva carrera es trasllada a aquest film. I ens ofereix subtilesa, ironia, sensibilitat, melancolia i poesia, elements que caracteritzen el seu cine, aquí en una mena de biopic que no ho és ben bé, o potser el podríem qualificar de biopic “fracturat” perquè és una reconstrucció de la vida de Sassoon a través de episodis, retalls, reconstruccions d’època, moments capturats que transmeten d’una manera més sensible una vida que si fos el típic recorregut lineal.

L’eix principal rau en l’època de joventut del poeta però va afegint moments de la seva vellesa saltant dècades amb imatges d’informatius cinematogràfics, especialment els lligats a la Primera Guerra Mundial que va ser l’episodi clau tant a nivell personal com artístic, el que el va marcar. Així el veurem com un condecorat tinent que escriu dolorosos poemes sobre l’experiència bèl·lica. De tornada a Gran Bretanya decideix no tornar a combatre i envia una carta a les autoritats militars que l’acaben condemnant a ser internat en una clínica psiquiàtrica en apreciar-li un “desordre mental”.

I allí coneix al poeta Wilfred Owen qui sí que morirà a la guerra. També troba persones i espais que li proporcionen un cert alliberament. Però com dèiem, el desenvolupament de la biografia poques vegades segueix una línia cronològica i es deté temps en poques escenes i personatges, centrant-se en les parelles i amants del protagonista, els seus amics, la seva esposa i, ja de gran, en el seu fill. El que el film va creant així és el retrat d’un home frustrat i dolorit. el Siegfried ancià sembla un home derrotat.

La posada en escena té llargs plans fixes, les citades imatges documentals, i també es veuen multituds humanes que algú ha comparat amb Cecil B. De Mill amb els seus milers d’extres.

El resultat és un interessant treball sobre el segle XX on els fragments de la memòria de l’escriptor es van combinant amb una poesia enverinada com conseqüència del seu íntim dolor. Pot ser alguns espectadors poden trobar el film una mica afectat, per la narrativa i perquè alguns personatges sofisticats hi podrien ajudar, però és que l’estil de Davies no té altra moda que el seu, líric com si fos un romàntic eco del passat.

El veterà Terence Davies no és un cineasta amb una llarga llista de pel·lícules, però amb setanta-cinc anys ha filmat Benediction amb la que, encara que no és la seva millor cinta, demostra que continua en forma.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: