BERTEL THORWALDSEN. JÀSON AMB EL VELLÓ D’OR

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Bertel Thorvaldsen esculpit pel seu col.lega alemany Christian Daniel Rauch.

 

Jàson amb el velló d’or, per Bertel Thorvaldsen.

Primer pla de l’heroi tessali.

L’escultura va ser creada per ser contemplada des de qualsevol angle.

L’escultura i l’escultor van arribar a ser tant famosos que apareixen en els segells de correus danesos.

 

Possiblement l’escultor danès més conegut sigui Bertel (Albert) Thorvaldsen (1770-1844).

Era fill d’un islandès que vivia a Dinamarca. El seu pare treballava com tallista de fusta i aquesta activitat és la que va induir a Bertel a dedicar-se a l’escultura.

Va estudiar art a Conpenhaguen a la Det Kongelige Danske Kunstakademi on va destacar poderosament perquè va guanyar tots els premis de les competicions artístiques que organitzava aquesta acadèmia. La conseqüència va ser que li van concedir una beca reial, cosa que li va permetre marxar a Roma per estudiar de més a prop l’escultura clàssica.

Va arribar a la capital italiana el 1797 i s’hi va estar fins el 1838.

Allí també va destacar fins a convertir-se en un dels líders del neoclassicisme. Les seves obres van arribar a assolir una demanda tan elevada que cap al 1820 estaven treballant en el seu taller unes quaranta persones per ajudar-lo a acabar els encàrrecs perquè ell no donava l’abast. No és d’estranyar que quan va tornar a Dinamarca el 1838 per quedar-s’hi definitivament, va ser rebut poc menys que com un heroi. Realment que un nòrdic s’hagués convertit en tot un referent del neoclassicisme precisament a Itàlia, els omplia d’orgull.

Se’l va comparar amb Antonio Canova, el gran escultor italià de qui trobareu diverses ressenyes en aquest bloc. No obstant, Thorvaldsen personifica més bé un estil més vinculat a l’art grec que no pas Canova perquè les poses i expressions de les figures del danès son més estirades i formals que les de l’italià.

El motius de les seves obres (relleus, estàtues i bustos) es basen principalment en la mitologia grega però també va retratar personalitats importants del món social, polític i fins i tot papal (Pius VII).

Com els escultors de la Grècia clàssica, va basar les seves obres en un cànon que idealitzava la bellesa desvinculant-la de la realitat, cosa que va donar origen a un idealisme artístic que va tenir una influència considerable. No obstant, a causa del caràcter més bé fred i molt racional de les seves figures, l’obra de Thorwaldsen no va tenir posteriorment el mateix nivell d’acceptació quan van anar apareixen noves tendències artístiques que valoraven més l’exaltació del sentiment.

Una bona mostra del seu estil és l’obra titulada Jàson amb el velló d’or.

La va començar a Roma el 1802, la va acabar en guix a l’any següent i immediatament el ric mecenes de les arts, l’anglès Thomas Hope, li va dir que la volia en marbre. I la va tenir en aquest material però vint-i-cinc anys després…

Per contextualitzar l’obra, recordem que Jàson va ser un príncep tessali de la mitologia grega a qui el seu malvat oncle Pèlias va arrabassar el poder del país que li pertocava per herència. Per poder recuperar el tron, Jàson necessitava aconseguir el velló d’or que es trobava custodiat per un mortífer dragó en una llunyana terra.

Jàson va anar per mar amb un grapat d’homes per trobar-lo i després de sobreviure a un munt de reptes i perills, finalment es va fer amb el velló.

La escultura representa un orgullós Jàson en el moment en el que amb el velló doblegat sobre el seu braç esquerre està a punt d’embarcar de tornada a casa.

El velló era màgic i garantia salut i fertilitat al país que el posseïa; d’aquesta manera, en tenir-lo, Jàson establia que no solament era el príncep legítim sinó que a més governaria el país de la manera més adequada per la seva gent.

Com sabem, la Grècia clàssica va ser el bressol de la democràcia i el Jàson de Thorvaldsen va aparèixer en un moment en el que el sentiment en favor de la democràcia estava tenint un gran impacte a Europa. Per això, per als contemporanis de l’artista quedava clar que aquest Jàson arribava en el moment oportú, no solament artístic sinó també polític i social.

Per cert, la versió en marbre que Thomas Hope va trigar tants anys en rebre, va ser comprada pel Museu Thorvaldsen en una subhasta a Anglaterra el 1917. Aquesta és la raó per la qual l’obra pot ser contemplada avui dia al museu de la capital danesa.

 

Aquest és Bertel Thorvaldsen retratat pel pintor Horace Vernet.

El bust que hi apareix és el del propi Vernet, així, el pintor retrata al seu escultor mentre l’escultor retrata al seu pintor.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: