BUENOS VECINOS, DE HAFSTEINN GÜNNAR SIGURDSSON

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Atli és expulsat de casa per la seva dona qui no li permet veure mai més a la seva filla, tot com conseqüència d’una suposada infidelitat. Així que es veu obligat a mudar-se a casa dels seus pares que estan embolicats en una baralla amb els veïns degut a que el seu bonic i imponent arbre dóna massa ombra al pati del costat, cosa que impedeix prendre el sol als nous i joves veïns.

Mentre Atli lluita per veure la seva filla, la confrontació veïnal s’intensifica fins a límits del tot inesperats.

Aquesta és la sinopsi de Buenos vecinos, el mordaç títol d’una pel.lícula que d’entrada pot semblar una comèdia per aquells que no estiguin acostumats assistir a reunions de veïns, però segur que és tot un drama realista per aquells que ja en vagin avesats.

Allò que començava com una discussió trivial acaba esdevenint una autèntica guerra tribal, capaç de transgredir la idea que tenim del que hauria de ser civilització.

De manera que el director islandès Hafsteinn Günnar Sigurðsson en fa una comèdia, però això sí, negra, molt negra, jugant pràcticament a agredir (amablement, això sí) l’espectador filmant els personatges sense tallar-se, com si els estigués assetjant en cada escena per deixar ben palesa l’evidència d’un profund malestar -es diria que Sigurðsson no té massa fe en la raça humana-.

Així, ens explica de la manera més freda possible i fins a les últimes conseqüències -diríem que a l’estil Haneke- que les coses sempre son empitjorables, independentment de la formació o nivell econòmic dels personatges.

Es per això que Buenos vecinos és una mena de descens als inferns que despulla tota la societat (com a mínim la islandesa) de qualsevol signe d’humanitat convertint-la en un niu de vespes que s’ataquen a sí mateixes.

Ja avisem que la pel.lícula no és la comèdia refrescant d’aquest estiu perquè és més bé una sòrdida història que té poder de pertorbació oferint una morbosa, mordaç i cruel fotografia d’alguns dels mals dels europeus.

 

 

L’islandès Hafsteinn Günnar Sigurðsson té una filmografia encara curta però la revista Variety ja l’ha considerat com un dels 10 cineastes europeus a seguir.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: