BUSTER POINDEXTER. HIT THE ROAD, JACK

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

g

 

Buster Poindexter és un cantant, compositor i actor còmic novaiorquès que té per nom real David Johansen. Com denota el seu cognom,  el seu pare era descendent de noruecs. (I la seva mare venia d’irlandesos).

Johansen es va fer conegut en els anys setanta com cantant del grup New York Dolls, banda que va tenir més acollida a nivell de crítica que de públic, cosa que va fer que després d’uns pocs anys es dissolguessin.

De manera que David va començar la seva carrera en solitari a finals del setanta sota el seu nom real fins que en els vuitanta va decidir fer un canvi per transformar-se en Buster Poindexter, personatge que també li permetia més soltar la seva vena d’actor.

Sota aquest pseudònim va editar l’any 1989 un àlbum, el segon com Poindexter, titulat Buster goes Berserk (Buster es torna boig). El disc tenia l’estil que el cantant havia adoptat sota el seu pseudònim, el lounge rock, que és una fusió d’estils entre els quals hi ha el jazz.

Un dels talls del disc és Hit the road, Jack, una vella cançó que va compondre Percy Mayfield i que va fer famosa Ray Charles a començament dels anys seixanta.

Si fa cinquanta anys en la versió de Charles, el cantant dialogava amb les components del grup femení The Raelettes, en la versió de Poindexter el diàleg és amb The Banshees of Blue i The Uptown Horns, grups femenins col.laboradors de Buster. Qui li dóna rèplica és la vocalista Soozie Tyrell (que, per cert, també toca el violí encara que en aquesta cançó no és el cas).

“Hit the road Jack and don’t you come back no more, no more, no more, no more.
Hit the road Jack and don’t you come back no more. (What you say?)
Hit the road Jack and don’t you come back no more, no more, no more, no more.
Hit the road Jack and don’t you come back no more.

Woo! Woman, oh woman, don’t treat me so mean,
You’re the meanest old woman that I’ve ever seen.
I guess if you said so
I’d have to pack my things and go. (That’s right)

Hit the road Jack and don’t you come back no more, no more, no more, no more.
Hit the road Jack and don’t you come back no more.

Now baby, listen baby, don’t-a treat me this-a way
For I’ll be back on my feet some day.

Don’t care if you do ‘cause it’s understood
You ain’t got no money you just ain’t no good.

Well, I guess if you say so
I have to pack my things and go. (That’s right)

Hit the road Jack and don’t you come back no more, no more, no more, no more.
Hit the road Jack and don’t you come back no more”.

“Fot el camp, Jack, i ja no tornis més, no tornis més. Fot el camp, Jack, i ja no tornis més. (Què dius?). Fot el camp, Jack, i ja no tornis més, no tornis més. Fot el camp, Jack, i ja no tornis més.

Oh, dona, oh, dona, no em tractis tan malament. Ets la donota més dolenta que mai he vist. Suposo que si parles així, hauré de fer la maleta i marxar. (Exacte!).

Fot el camp, Jack, i ja no tornis més, no tornis més. Fot el camp, Jack, i ja no tornis més.

Ara nena, escoltam i no em tractis d’aquesta manera perquè tornaré refet algun dia.

No ets preocupis si ho fas perquè ja es veu que si no tens diners, no serveixes.

Bé, suposo que si parles així, hauré de fer la maleta i marxar. (Exacte!).

Fot el camp, Jack, i ja no tornis més, no tornis més. Fot el camp, Jack, i ja no tornis més.”

 

Quan al 1967 el pare de Buster Pondexter va ser arrestat per tràfic de drogues, Buster (o David Johanson) va buscar en el món de la música una vàlvula d’escapament. Primer va ser el grup punk New York Dolls, després una carrera en solitari com David Johanson, i després sota el pseudònim de Buster Poindexter. Sens dubte, un artista camaleònic.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: