CAFARNAÚM, DE NADINE LABAKI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Zain (Zain al Rafeea) és un nen que mal viu en els afores de Beirut. Els seus pares procreen fills quan saben no tenen mitjans per donar-los una existència digna.

Per això, Zain decideix denunciar-los. Selim (Fadi Yousef), el pare, i Souad (Kawthar al Haddad), la mare, han de comparèixer davant el jutge (Elias Khoury).

 

Som a un tribunal de Beirut. Zain, un nen de dotze anys declara davant el jutge qui li pregunta: per què has demandat els teus pares? I Zain contesta: per haver-me donat la vida.

El protagonista i la seva família pertanyen a una gran massa de gent marginal que intenten sobreviure com poden. Els pares, tot i la seva desesperada situació, vivint sota un sostre rodejat d’escombraries i havent de fer filigranes per poder menjar, no han parat de tenir fills que estan condemnats a la misèria i la mala vida des del moment que neixen: el més gran és a la presó per assassinat, la seva germana d’onze anys, per la necessitat econòmica, la venen per casar-la amb un impresentable, i l’altre germà ha de robar pels carrers per poder donar de menjar a la família.

Davant aquest quadre, Zain, un nen sense infància, fart, decideix fugir cap a on no se sap, i acaba cuidant un nadó d’una dona etíop que intenta sense èxit aconseguir el permís de residència i que finalment és detinguda. I aquí comença una altra odissea per Zain i el nadó a qui el vol comprar un traficant de nou nats.

Així és l’extraradi de Beirut, un món de violència, gana, abús, misèria i humiliació, de pura supervivència. Per fer-nos una idea, en una escena de la pel.lícula, un noi li diu a un altre: vull emigrar a un lloc on la gent mori per causes naturals.

Aquest és el panorama que els ofereix la directora Nadine Labaki en la seva pel.lícula titulada Cafarnaúm amb la que construeix una història hiperrealista que té alguna ressonància de Dickens. Encara que el tema que planteja és devastador, Labaki és conscient dels límits cinematogràfics i intenta suavitzar la narració amb dosis de tendresa i utilitzant l’element musical.

Perquè una pel.lícula com aquesta resulti eficaç, cal un actor creïble i cal dir que Zain Al Rafeea és tota una revelació, està esplèndid amb la criatura -el fill de la dona etíop- que l’acompanya durant bona part de la cinta amb la càmera pràcticament a l’alçada dels ulls.

Es aquest un d’aquells films que poden crear controvèrsia perquè hi haurà qui considerarà que Labaki pretén fer negoci fent una exhibició exagerada de la pobresa dels altres -especialment dels nens- amb el principal objectiu de tocar fibres sensibles. Nosaltres pensem que el que pesa més en el film és el saber reflectir una realitat (encara que sigui desmesurada) partint precisament d’elements reals. La directora es basa en fets com haver conegut una dona absolutament pobra però que a pesar de la incapacitat manifesta per donar una existència digna als seus fills, en va tenir setze. Aquí, fins i tot el protagonista, Zain, és un nen pobre en la realitat, de manera que sap de què va el tema quan està interpretant. Fins i tot el jutge és, en la vida real, jutge. Per això, encara que la tragèdia i l’angoixa envaeixen la pantalla, la descripció té un fons totalment verídic, cosa que col.loca la pel.lícula a mig camí entre el melodrama i el documental, fins i tot el drama judicial.

Un film d’aquells que toquen.

 

Cafarnaúm és la quarta pel.lícula de la directora, guionista i actriu libanesa Nadine Labaki que es va donar a conèixer en la dècada passada amb Caramel.

Per la temàtica, Cafarnaúm és el film més dur que ha signat.

El seu web és http://www.nadinelabaki.com/

 

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: