CAMERA OBSCURA. NEW YEAR’S RESOLUTION

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Si en els anys vuitanta els Simple Minds van ser el grup escocès de més èxit, a final dels noranta van prendre el relleu els Camera Obscura amb una música ben diferent, menys comercial.

Aquest grup de Glasgow van ser una de les bandes de referència de la música indie escocesa des que es van formar el 1996.

Es un grup que ha canviat bastant de formació encara que Tracyanne Campbell, la cantant i fundadora del grup, continua al peu del canó junt amb Gavin Dunbar, l’altre supervivent dels primers Camera Obscura.

Fins al 2013 el grup va enregistrar cinc àlbums però des d’aleshores no han tornat a gravar, tot i que continuen en actiu.

Avui ens fixem en el seu cinquè llarga durada, Desire Lines, però no perquè sigui l’últim enregistrament que han fet fins ara, sinó perquè en un dia com avui que estrenem any, el cinquè tall de l’esmentat disc es titula New year’s resolution (propòsits per l’any nou), és a dir que ens ve com l’anell al dit.

Al vídeo podeu escoltar quins són aquests bons propòsits dels Camera Obscura. I quins són els vostres per aquest 2020 que acabem d’estrenar? La Bellesa us desitja un molt bon Any Nou!

 

A part dels propòsits, Tracyanne Cambell canta l’estat sentimental d’una noia que passa de voler despatxar el seu xicot perquè es veu incapaç, per la vida que porta, de poder mantenir una relació estable, a finalment demanar-li que no se’n vagi:

“New year’s resolution – to write something of value
New year’s resolution – to write something would be fine
All I ever wanted was someone to rely on
All I ever wanted was somewhere to call home
You offer a friendship I can not reciprocate
So don’t beg me, in a garden, for it not to end this way

I’ve been cool with you
I’ve been cool with you
I’ve been cool with you
The sooner you admit it I will too
New year’s resolution – to kiss you like I mean it
With cheeks the colour of Rhubarb we’ll be fine
Everybody’s rushing around like they got a meeting
I just want to be here with a friend of mine
We decided to brave the elements of Spain
Because The Seven Year Itch was on telly again
I’ve been cool with you
I’ve been cool with you
I’ve been cool with you
The sooner you admit it I will too
I decided this pain was a landscape of blame
I decided to be only myself these days
I’ve been cool with you
I’ve been cool with you
I’ve been cool with you
The sooner you admit it I will too
Stay now
I wish that you would stay now
Stay now
You nearly went away now
Stay now
I wish that you would stay now
I wish you would stay now
You nearly went away now
Stay now
You nearly went away
Stay now
I wish you would stay now”.

 

Propòsit per aquest nou any: escriure alguna cosa que valgui la pena. Propòsit per aquest nou any: escriure alguna cosa ja estaria bé.

Tot el que sempre he volgut és tenir algú en qui confiar, tot el que sempre he volgut és un lloc que pogués anomenar casa meva.

M’ofereixes una amistat que no et puc tornar, així que no me la demanis en un jardí per acabar al final d’aquesta manera.

He estat molt bé amb tu, he estat molt bé amb tu, he estat molt bé amb tu.

Tant aviat com ho admetis, també ho admetré jo.

 

Propòsit per aquest any nou: besar-te com voldria fer-ho amb les galtes de color de ruibarbre, això estaria bé.

Tothom corre per aquí com si estigués arribant tard a una cita i jo simplement vull estar aquí amb un amic.

Vam decidir fer front a tots els elements per viatjar a Espanya perquè tornaven a programar a la tele “La temptació viu a dalt”…

 

He estat molt bé amb tu, he estat molt bé amb tu, he estat molt bé amb tu.

Tant aviat com ho admetis, també ho admetré jo.

Vaig entendre que el dolor que sentia era tot un paisatge d’autoinculpació, així que vaig decidir quedar-me sola aquells dies.

He estat molt bé amb tu, he estat molt bé amb tu, he estat molt bé amb tu.

Tant aviat com ho admetis, també ho admetré jo.

Queda’t, tant de bo que et quedessis. Queda’t, ja gairebé estaves marxant, queda’t, tant de bo que et quedessis, desitjo que et quedis, ja gairebé marxaves, queda’t, ja gairebé marxaves, quedat, desitjo que et quedis.

 

Els Camera Obscura no graven des del 2013 però no s’han dissolt. Van perdre la teclista Carey Lander que va morir de càncer i ara són un quartet. L’estiu del 2019 van actuar a Barcelona, o més ben dit, a aigües de Barcelona, perquè l’actuació va ser a bord d’un creuer que feia la línia Barcelona-Cagliari on van amenitzar tota la travessia.

El seu web és https://www.camera-obscura.net/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: