CAN NENA CASAS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La torre de Can Nena Casas.

Vista del jardí.

La façana principal.

El campanar.

Detall de la part inferior del campanar.

Detall ornamental.

 

La finca més important del barri barceloní que des de fa anys es conegut com “Tres torres” és Can Nena Casas, que és una de les torres que van donar nom a la zona; les altres dues ja no existeixen, van ser enderrocades.

Però Can Nena Casas hi és. Inicialment era una masia de la que ja es tenen dades al segle XVII, una gran finca que abraça una bona part del barri actual. I qui era aquesta Nena Casas?

Doncs es tractava de Ramona Castellnou qui n’era la propietària a mitjans del segle XIX. No està clar el per què a la senyora Castellnou la van sobrenomenar la Nena Casas, sembla que era degut a la quantitat de cases que tenia.

Podem accedir a la finca pel número 47 del carrer -com no- de la Nena Casas  (per cert, com saben els veïns, el carrer paral·lel és el de Castellnou). El que trobem, és un gran jardí amb molta vegetació (pins, cedres…), i més endavant veiem Can Nena Casas, un edifici senyorial que té una atractiva torre modernista de complexa arquitectura.

Hem d’aclarir que actualment l’immoble és conegut com Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri. Ara expliquem per què.

L’edifici actual és fruit d’una important reforma que l’any 1906 va portar a terme l’arquitecte Bonaventura Conill Montobbio, qui era deixeble de Gaudí. Va convertir l’antiga masia en la casa actual utilitzant principalment elements d’estil modernista: maó vist, vidrieries, estuc… Set anys després continuaria les obres Josep Masdeu Puigdemasa.

Crida especialment l’atenció la torre-mirador amb l’escala de cargol, finestres obertes a quatre vents i coberta piramidal amb mansardes.

En quant a l’interior, el rebedor és doble perquè té entrada per la façana principal i per la posterior, i també és digna d’esment l’escala de les dues primeres plantes amb barana de ferro colat i finestres amb vidrieries de colors, així com el gran menjador i el paviment hidràulic.

El 1915 l’immoble va ser adquirit per la Congregació de Monges Filipenses i un temps després, Ignasi Adrover Calafell va dirigir la construcció d’un edifici annex a la torre que va procurar mantenir la unitat amb el conjunt. El nou espai va ser destinat a capella i a sales i dormitoris per l’ús de la comunitat religiosa.

Després de la Guerra Civil, la finca, expropiada, es va reconvertir en hospital fins al 1954 quan les monges filipenses van recuperar-ne la propietat.

Fins l’any 1974 la finca es va destinar a Casa General i Noviciat de la Congregació. Des d’aleshores ha estat residència de germanes grans.

Però l’any 2006, la Congregació va creure convenient dedicar la major part de l’edifici a Casa d’Espiritualitat, mantenint una part com a residència de les germanes grans.

Es per aquest motiu que en l’actualitat la casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri és un espai d’acollida, interreligiós i intercultural per totes aquelles persones que necessitin aprofundir en la seva vida interior i, també, en el seu compromís social.

El seu web és https://casaespiritualitat.barcelona/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: