CANDIDO PORTINARI. RETRAT DE SOFIA CANTALUPO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Candido Portinari. Retrat de Sofia Cantalupo.

Primer pla.

 

Hem parlat de pintors nord-americans, però menys de pintors sud-americans. Avui ens fixem en un d’ells, el brasiler Candido Portinari (1903 – 1962).

Va néixer a Brodowski, a l’estat de São Paulo, al si d’una pobra família d’origen italià que treballava en una granja cafetera.

Des de petit va mostrar que tenia condició artística; així que als quinze anys, per millorar la seva formació, es va traslladar a Rio de Janeiro per assistir a l’Escola Nacional de Belles Arts. A Rio viuria la resta de la seva vida.

Als divuit anys va vendre el seu primer quadre de temàtica camperola per influència de la seva infantesa, i a l’any següent rebia el seu primer premi, la medalla de bronze del Saló de Belles Arts.

Com que aquest va ser solament el primer dels molts premis que va rebre del Saló, la conseqüència és que se’n va anar a Paris després de passar per Espanya -Ignacio Zuloaga el va marcar-, Itàlia i Anglaterra.

El xoc plàstic que va trobar a Europa va acabar de definir el rumb que seguiria quan el 1931 va tornar a Rio de Janeiro. Va fer murals que encara que van ser encarregats pel dictador Getulio Vargas, no li va impedir reflectir en ells la dramàtica realitat social del país. I és que Portinari va mostrar sempre en la seva pintura la tragèdia dels pobles amb una freqüent presència dels obrers, els nens, la dona o els camperols, sempre amb estil figuratiu tot i que havia rebut influències abstractes.

Va arribar a ser molt reconegut: va pintar els frescs Guerra i Pau que es troben a la seu de les Nacions Unides a Nova York i va ser el primer artista sud-americà que va exposar al Museu d’Art Modern d’aquesta ciutat.

Tornant als anys trenta, en aquella època es va establir una interessant relació entre ell i l’ambaixada italiana de Rio de Janeiro -no oblidem que els pares de Portinari eren italians-. Era amic de Francesco Lequio, membre de l’ambaixada, a qui va fer un retrat que va causar autèntic furor en els cercles de la societat brasilera, així que altres diplomàtics van voler ser també retratats per ell.

Aquí en tenim un cas. L’any 1933, Portinari va retratar a l’ambaixador Roberto Cantalupo i a la seva esposa Sofia. En el cas d’ella la va retratar dues vegades més, el 1934 i el 1936. El quadre de Sofia Cantalupo que veiem és precisament l’últim d’ells, el de 1936. En ell, el pintor capta l’elegància de l’ambaixadora en un quadre que té uns tons que ajuden a donar-li un aire d’intimitat i recolliment.

Un any abans d’aquest quadre, Portinari havia guanyat una menció honorífica a l’Exposició Universal d’Art Modern de l’Institut Carnegie de Nova York. En aquells anys el pintor tenia prou reputació com per pintar a qui volgués.

Formava part de l’elit intel·lectual brasilera i, com curiositat, direm que va alternar la seva activitat artística amb incursions en la política doncs sempre va estar afiliat al partit comunista i es va arribar a presentar dues vegades a les eleccions, però mai li va anat bé.

En quant al quadre de Sofia Cantalupo, qui vulgui veure l’original haurà de visitar el Museu d’art de São Paulo doncs pertany a la seva col·lecció.

 

A més de la seva regular activitat artística, Candido Portinari també va tenir un vessant docent: va ser professor a l’Escola de Belles Arts i a la Universitat dels Districte Federal de Rio de Janeiro.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: