CARELESS WHISPER, EL PRIMER ÈXIT EN SOLITARI DE GEORGE MICHAEL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

El Nadal de l’any passat ens va arribar la notícia de què George Michael havia mort.

A més de trista, la notícia va ser molt sorprenent per l’edat del cantant: cinquanta-tres anys.

Georgios Kyriacos Panayiotou (aquest era el seu nom real en ser fill de pare grec) era un artísta polifacètic doncs a més de cantant era productor i compositor i era dels que es podien qualificar de grans amb un munt de premis: tres Brit, quatre MTV, quatre Ivor Novello, tres American Music i dos Grammy.

L’afició pel món artístic se la va inocular la seva mare que era una ballarina anglesa.

L’èxit li va arribar als anys vuitanta fent duo amb el seu inseparable amic de l’escola Andrew Ridgeley. El duet es va batejar com Wham!

El duo va tenir un gran èxit comercial, especialment entre els adolescents, però Michael volia arribar a un altre tipus de públic i Wham! es va acabar el 1986. A partir d’aquell moment es va dedicar plenament a la seva carrera en solitari que l’ha portat a ser un dels cantants més cotitzats dels últims temps amb un munt de números 1 que es van concentrar en els anys vuitanta i noranta.

Precisament escoltem el que va ser el seu primer número 1 com cantant en solitari: Careless Whisper.

Era l’any 1984 i per tant encara Wham! no havia desaparegut, i de fet, Andrew Ridgeley va col.laborar en la composició de la cançó.

Careless whisper va arribar a número 1 a més de vint països, entre ells Estats Units i Regne Unit, i va ser un dels grans èxits de la dècada.

La lletra parla d’una parella que es trenca pels rumors sobre el comportament no apropiat d’ell. En el vídeo, aquest comportament es mostrat no amb rumors sinó amb la constatació d’una flagrant infidelitat.

 

“I feel so unsure
As I take your hand
And lead you to the dance floor
As the music dies
Something in your eyes
Calls to mind a silver screen
And all it’s sad goodbyes

I’m never going to dance again
Guilty feet have got no rhythm
Though it’s easy to pretend
I know you’re not a fool
I should have known better
Than to cheat a friend
And waste a chance that I’ve been given
So I’m never going to dance again
The way I danced with you

Time can never mend
The careless whisper of a good friend
To the heart and mind ignorance is kind
There’s no comfort in the truth
Pain is all you find

I’m never going to dance again
Guilty feet have got no rhythm
Though it’s easy to pretend
I know you’re not a fool
I should have known better
Than to cheat a friend
And waste a chance that I’ve been given
So I’m never going to dance again
The way I danced with you
Never without you, no…

Tonight the music seems so loud
I wish that we could lose this crowd
Maybe it’s better this way
We’d hurt each other
With the things we wanted to say
We could have been so good together
We could have lived this dance forever
But now who’s going to dance with me?
Please, stay…

I’m never going to dance again
Guilty feet have got no rhythm
Though it’s easy to pretend
I know you’re not a fool
I should have known better
Than to cheat a friend
And waste a chance that I’ve been given
So I’m never going to dance again
The way I danced with you

Now, that you’ve gone
Was what I did so wrong, so wrong
That you had to leave me alone”.

 

Em sento tan insegur quan t’agafo la mà i t’acompanyo a la pista de ball… Quan la música mor, alguna cosa en els teus ulls semblen una pantalla de plata plena de trists adeus.

No tornaré a ballar perquè els peus culpables no tenen ritme. Encara que és fàcil fingir, sé que no ets ximple. Hagués hagut de fer-ho millor i no pas enganyar una amiga i perdre l’oportunitat que se m’havia donat. Així que mai tornaré a ballar de la manera que ballava amb tu. El temps no pot arreglar els xiuxiueigs desconsiderats d’un bon amic. Pel cor i el cap la ignorància ja va bé perquè no hi ha consol en la veritat i dolor és tot el que trobes.

No tornaré a ballar perquè els peus culpables no tenen ritme. Encara que és fàcil fingir, sé que no ets ximple. Hagués hagut de fer-ho millor i no pas enganyar una amiga i perdre l’oportunitat que se m’havia donat. Així que mai tornaré a ballar de la manera que ballava amb tu, mai sense tu, no…

Aquesta nit la música sembla estar tan alta… tant de bo que poguéssim deixar tota aquesta multitud, pot ser és millor així perquè ens feríem mal l’un a l’altre amb les coses que volíem dir. Podíem haver estat tan bé junts, podíem haver viscut aquest ball per sempre, però ara, qui ballarà amb mi? Si us plau, queda’t…

No tornaré a ballar perquè els peus culpables no tenen ritme. Encara que és fàcil fingir, sé que no ets ximple. Hagués hagut de fer-ho millor i no pas enganyar una amiga i perdre l’oportunitat que se m’havia donat. Així que mai tornaré a ballar de la manera que ballava amb tu. Ara que has marxat, què vaig fer tan malament, tan malament, que em vas haver d’abandonar?…“.

 

 

George Michael era un dels grans. Per saber més d’ell cliqueu aquí.

El seu web és http://www.georgemichael.com/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: