CARLOS ZANÓN. TAXI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

Heus aquí que l’última novel.la de Carlos Zanón té com protagonista un taxista. El seu nom és Sandino i deambula amb el seu taxi per tot Barcelona. El seu ofici el permet conèixer individus de tot tipus i al mateix temps endinsar-se en els paratges més recondits de la ciutat. No té pressa per arribar a casa perquè la seva dona, Lola, li ha dit que quan vingui “han de parlar” i això sona malament.

Que el protagonista es digui Sandino -bé, de fet és un sobrenom- té origen en un disc del grup The Clash, Sandinista. I és que Zanón és un bon aficionat a la música i pren el títol de les cançons per títol de cada un dels capítols del llibre.

Si a Sandino sembla no anar-li bé amb la parella, tampoc té massa sort amb les amistats perquè fins i tot algunes son perilloses: un ex mosso d’esquadra ja retirat fa negoci amb estupefaents i se la té jurada per un tema de banyes. D’altres amics taxistes semblen tenir-li una mica d’enveja, pot ser perquè no poden entendre que algú amb aquest ofici es pugui apassionar tant per la literatura.

La seva professió i forma de ser el fan convertir-se en una mena de Don Juan motoritzat, encara que més que depredador, acaba sent víctima de les circumstàncies. El que deambuli per Barcelona erràticament és tota una metàfora de la seva vida.

En el relat també s’aprecia un retrat familiar on allò que és estrany resulta còmic: l’àvia Lucía enverina el seu marit com qui no vol la cosa i el pare de Sandino va deixant propina a les autopistes de peatge, conformant tots aquest detalls una petita novel.la familiar.

D’altra banda, en quant al personatge, és diria que el millor d’ell no està en la seva manera victimista de veure’s a sí mateix sinó en com es creix quan actua amb els altres, per exemple, en els fragment dedicats a la seva família o als seus anys formatius.

Aquest taxista, durant set dies i sis nits -ja hem dit que no tenia pressa per anar a casa- recorrerà els carrers a criteri del client i és durant aquest temps on es barregen i entrellacen les històries d’ell, de la família, dels amics i dels passatgers. El mantenir-se despert gairebé tot el temps li permet repassar la seva embolicada realitat entre dones, lluites jeràrquiques, matons o drogoaddictes. La diferència de classes també juga el seu paper.

Com en d’altres obres de Carlos Zanón, aquesta novel.la és un ambiciós retrat d’una Barcelona poc turística: Mercabarna, clubs nocturns, ports solitaris, hotels per hores…

L’autor exhibeix força narrativa i bon ritme; el fraseig curt i els diàlegs estan ben aconseguits. Tot plegat, Taxi suposa un salt qualitatiu per l’escriptor barceloní, una de les millors obres que ha fet fins ara.

 

Carlos Zanón coneix bé l’ofici de taxista perquè era la professió del seu pare i tot i que aquest llibre no és un homenatge al seu progenitor, sí que li serveix per fer una picada d’ull a la professió.

Encara que Zanón continua aprofundint en la faceta de novel.lista, el seu periple literari va començar publicant poemes a començament dels vuitanta i ja porta editats cinc volums. A més, com que és un home polifacètic, li agrada escriure llibres de temàtica musical i compondre lletres per cançons, així, lletres de Loquillo y Los Trogloditas, Birghton 64, Pájaro o Chamizo entre d’altres, son seves. També és cantant del grup Alicia Golpea.

Com narrador va comença fa només deu anys amb Nadia ama a un hombre bueno, i ha destacat en el gènere negre amb obres premiades com No llames a casa (2012), Yo fui Johnny Thunders (2013), Novelpol y Dashiell Hammett (2015).

El seu web és http://www.carloszanon.com/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: