CASA GARRIGA NOGUÉS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Detall de la façana de la Casa Garriga Nogués.

L’escala del vestíbul.

Saló principal amb reminiscències rococó.

Vitrall d’Antoni Rigalt.

Figures de les mènsules, de Les quatre edats de la vida, d’Eusebi Arnau.

Els elements modernistes i clàssics es barregen.

Detall d’un vitrall.

Detall de la decoració d’una paret.

Detall de la barana de l’escala principal.

 

En el nostre apartat de Llocs amb encant, parlem avui de la Casa Garriga Nogués, un impressionant immoble que es troba al número 250 del carrer Diputació. Es una joia del nostre modernisme que injustament passa més desapercebuda que d’altres construccions, probablement perquè no té una façana tant espectacular com altres edificis d’aquest estil. En aquest aspecte és magnífic, però més sobri.

Com el seu nom denota, és la casa on va viure un dels més importants financers dels nostre país d’aquella època: Rupert Garriga Nogués. El banquer la va encarregar al que va ser el més prolífic arquitecte del modernisme, el barceloní Enric Sagnier Villavecchia.

Construïda en els primers anys del segle XX, va ser i és un dels edificis més notables del Quadrat d’Or.

Té una tipologia típica de les construccions de l’Eixample de canvi de segle, és a dir, una planta baixa dedicada a locals comercials, el pis principal pel propietari amb accés des d’una escala privada i espectacular, i la resta de pisos per llogar, amb accés des d’una escala comunitària independent.

La família Garriga Nogués va residir al majestuós principal fins l’any 1936. Després de la guerra l’edifici va ser ocupat pel col.legi religiós Sagrats Cors de Jesús i de María i entre el 1983 i el 2004 va ser la seu de l’Enciclopèdia Catalana. Posteriorment seria reformat i ocupat per la Fundació Francisco Gòdia i en l’actualitat és la seu barcelonina de la Fundación Mapfre. Ha sigut doncs un immoble amb una història ben canviant.

A la façana, Sagnier juntament amb l’estil modernista va adoptar elements clàssics i del barroc.  El pis principal compta amb una balconada suportada per quatre figures femenines esculpides per Eusebi Arnau que representen les quatre edats de la vida.

L’edifici llueix quatre plantes i una torre en una cantonada amb una cinquena planta coberta per una volta.

Un dels elements més destacats és el vestíbul format per columnes clàssiques i una escala monumental de marbre il.luminada de forma zenital per una claraboia de vidres policromats. El terra és de marbre blanc a la porteria i de mosaic en algunes de les principals habituacions. Les vidrieres artístiques són obra d’Antoni Rigalt, qui també va fer les del Palau de la Música.

Com es veu, no es va escatimar res per fer de la Casa Garriga Nogués un dels més formidables edificis del nostre catàleg modernista. En aquest vídeo en tenim més imatges:

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: