CESARE PAVESE. EL BELLO VERANO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

En ple estiu dels anys trenta, Ginia, de solament setze anys, té unes ganes desbordades de vida, d’encara més vida. De la mà de la seva amiga Amelia, una noia elegant i sofisticada, coneixerà un enlluernador món habitat per artistes bohemis. Embadalida per l’atractiu dels seus nous amics, a Ginia li pren poc temps enamorar-se d’un jove i enigmàtic pintor. Ella encara no ho sap, però aquest serà el començament d’una història d’amor tempestuós carregat d’il·lusions que no sempre es compleixen i destinat a cremar com una flama dèbil que no il·luminarà més enllà de l’estiu. 

Cesare Pavese va escriure El bello verano la primavera de 1940. El fet de què considerem que després de tants anys mereixi aquest article és perquè ha sigut editat de nou aquest mateix any i com que precisament som a l’estiu, és una bona recomanació de lectura per aquestes vacances.

Aquesta és una novel·la plena de contrasts en la que palpita l’alegria del renéixer de l’estiu, però també la nostàlgia i el dolor de la vida quotidiana quan ja no és el sol i l’aire lliure els que dominen la història.

En efecte, l’estiu que relata Pavese és el de l’acomiadament de l’adolescència i el descobriment d’una vida diferent que ja és modulada pel dia a dia: treball, tasques domèstiques, tramvia… i, per descomptat, també les amigues i la diversió, i en el cas que se’ns planteja, l’entusiasme envers la vida bohèmia, de l’amor i el seu amarg final, de l’enyorança i… de la maduresa.

Al començament de l’obra, l’autor recorda que en aquells temps sempre era festa, obrint-nos pas a un món d’il·lusions evanescents i d’esperances finalment fallides, i ens descobreix el xoc entre la ciutat com a símbol de soledat, i els espais oberts que són llibertat. I tot transcorre a la ciutat de Torí, una urbs gris, sòrdida i trista en la que ens belluguem entre l’ambient de la classe treballadora i una bohèmia allunyada de convencionalismes que acaba amb la innocència d’una adolescent.

Deu anys després d’haver-la escrit, Pavese va ser guardonat amb el premi Strega, el màxim reconeixement literari d’Itàlia.

L’obra llueix una escriptura neta, sense barroquismes, però de gran profunditat, i realista com correspon a la Itàlia d’aquells anys. Amb estil naturalista, ens posa al descobert desigs, inquietuds i una manera de veure la vida.

Cesare Pavese (que va néixer i va morir a l’estiu) va ser un dels millors escriptors italians del segle XX, de manera que aquesta reedició que ens parla d’una història d’estiu -profunda, gens superficial-, és especialment recomanable per aquests dies.

 

Cesare Pavese va treballar com traductor (la seva especialitat va ser la literatura nord-americana), editor -va treballar a l’Editorial Einaudi- guionista, poeta i novel·lista. Contrasta el nivell de la seva feina comprimit en pocs anys amb una existència angoixada marcada per desgràcies i desenganys. Això va fer que es suïcidés amb quaranta-dos anys.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: