CHARLES CAMOIN. LA SENYORA MATISSE FENT EL TAPIS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Charles Camoin. La senyora Matisse fent el tapis.

Detall.

 

Avui parlem d’un pintor fauvista marsellès, Charles Camoin (1879 – 1965).

Charles era l’últim d’una família de quatre germans. El seu pare dirigia una empresa marsellesa que es dedicava a la pintura i la decoració fent el manteniment del teatre de la ciutat així com del Palau de Belles Arts.

Quan va créixer, encara que semblava destinat al comerç, va estudiar disseny a l’Escola de Belles Arts. Li va anar bé i va rebre un premi, així que va decidir anar per aquest camí. Tenia disset anys.

Dos anys després es va inscriure a l’Escola de Belles Arts, aquesta vegada de París, i va ser admès al taller de l’artista Gustave Moreau. Allí va conèixer els seus condeixebles Matisse, Marquet i Manguin.

Moreau moriria i qui el va reemplaçar, Fernand Cormon, tenia un estil molt més acadèmic que no acabava de complaure ni a Camoin ni a molts dels seus companys. Així que es van canviar a un taller lliure, l’Acadèmia Camillo. Camoin i els seus companys anaven al Louvre a copiar els mestres en la manera que els havia aconsellat Moreau.

Allí, Camoin es va sentir atret pels pintors coloristes com Delacroix, Rubens, Ingres, Fragonard, Watteau…

Quan va ser cridat a fer el servei militar, durant un permís va fer una escapada fins a Aix.en-Provence per conèixer personalment a Cézanne amb qui no perdria el contacte doncs el van mantenir per correspondència.

En tornar del període militar el 1903, s’instal.la a Paris. A partir d’aquest moment exposa al Saló dels Independents i al Saló de Tardor i comença a ser citat per la crítica artística.

L’any següent se’n va a Roma, Nàpols i Capri i allí s’inspira pels seus paisatges als qui dóna un toc de pinzell més potent, més ampli i expressiu que el que tenia fins aleshores. Contràriament als impressionistes, no s’interessa en els paisatges per l’efecte atmosfèric sinó més bé per les formes i la perspectiva, aplicant un consell que li va donar Cézanne: que fes com Poussin amb la natura.

Al 1905 participa amb Matisse, Manguin, Marquet, Derain i Vlaminck al Saló de Tardor que tenia una sala dedicada al fauvisme al qual Camoin s’unirà definitivament.

Es en la representació de les figures on demostra estar més pròxim a l’estètica fauve. La dona li va inspirar també retrats particularment delicats i sensibles on apareix pensativa i llunyana.

Un bon exemple de la seva pintura és el quadre que veiem a l’encapçalament : La senyora Matisse fent el tapís, realitzat el 1905.

Aquí podem apreciar els trets que el defineixen: és un enamorat del color amb una ampla gamma de tons i la seva és una pintura espontània, podria ser una fotografia presa a l’atzar, gens preparada. Es tracta de plasmar el gest del treball d’allò que és quotidià.

També es podria afegir que és una pintura humil, que no busca la gradiloqüència en la mateixa mesura en què Camoin no va buscar ser un geni de la pintura, acontentant-se amb ser simplement un bon pintor que deixa bon record.

El quadre pertany a la col.lecció del Museu d’Art Modern i Contemporani de Strasbourg.

En aquest vídeo tenim una perspectiva més amplia de l’obra de Camoin:

 

Charles Camoin (autoretrat).

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: