CHARLES CHAPLIN. EL CHICO (THE KID)

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Una dona soltera amb pocs recursos econòmics ha tingut un fill. Quan se sent abandonada pel pare del nen, decideix també abandonar el nadó esperant que una família rica el prengui en adopció. Però el petit acaba en mans d’un pobre rodamón que aviat li agafa afecte. Quan el nen compleix cinc anys, la lluita per la supervivència i per romandre junts serà tota una aventura.

No és que arribem amb retard. Si avui recomanem una pel·lícula de Charles Chaplin és perquè El chico (The kid) torna a la gran pantalla cent anys després de la seva estrena. Aquest va ser el primer llargmetratge (dura aproximadament una hora) del cineasta londinenc.

Aprofitant el centenari, la pel·lícula ha sigut recuperada en versió restaurada, de manera que la imatge és bona i la música sona neta.

Es una bona oportunitat per retrobar-nos amb el personatge de Charlot, un perdedor entossudit en mantenir la dignitat.

A El chico, el protagonista s’ha de buscar la vida, ha d’escapar-se de la policia i sobreviure un dia més en la seva particular intempèrie. Chaplin, com sempre, ho fa de manera admirable, combinant tendresa, humor i sentiment.

En aquest cas, el rodamón acaba quedant-se amb un nadó a contracor, obligat per les circumstàncies, que ningú s’equivoqui; però a partir d’aquí poc a poc comença una bonica història d’amor de mútua salvaguarda, d’enginyar-se-les com puguin per anar tirant en mig de la seva extrema pobresa: el noi trenca vidres de finestres i Charlot apareix “casualment”, llest per arreglar-los. Això és còmic però no ho són les escenes en les que les forces de l’ordre pretenen arrabassar-li el seu estimat fill, un nen que s’ha convertir en el seu principal motor vital.

Charles Chaplin està excel·lent amb la seva mostra d’expressivitat, però al marge de la seva pròpia actuació també se l’ha de valorar per l’encert que va tenir escollint al petit Jackie Coogan, un perfecte acompanyament pel protagonista.

Es molt difícil que un aficionat al cine pugui trobar aquests tipus de pel·lícules a les plataformes digitals, els films muts –The artist i alguna altra excepció al marge-, ja no venen pel gran públic, però molt més enllà de les modes, aquestes cintes que encara no havien descobert el llenguatge oral, que poden semblar peces de museu, són encara capaces de generar bon entreteniment, emoció, humor, tendresa i en alguns moments també angoixa, tal com ho fa The Kid, fins i tot cent anys després.

 

Sir Charles Spencer Chaplin (Charlot) va ser un home de cinema de cap a peus. Actor, director, guionista, productor, muntador i compositor, és un dels grans noms de la història del setè art.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: