CHARLES FRANCIS FULLER. RÒDOPIS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Ròdopis era una noia grega que vivia esclavitzada a Egipte. 

S’havia banyat al Nil i mentre dormia…

Un falcó (el déu Horus) li va prendre una sandàlia.

Charles Francis Fuller va representar el moment signant l’obra.

L’obra sencera.

 

Avui parlem d’un escultor britànic no massa conegut: Charles Francis Fuller (1830 – 1875).

Fuller es va traslladar des de les Illes fins a Florència per establir-se definitivament i allí va ser pupil de l’escultor nord-americà Hiram Powers (de fet, va ser l’únic pupil que va tenir). Van ser amics íntims junt amb un altre escultor americà, Thomas Ball, i van formar una petita comunitat d’expatriats a la ciutat italiana.

Al 1870 Fuller va modelar el bust de Powers; una versió en terracota va ser exhibida a la Royal Academy of Arts de Londres el 1873 i hi ha un altre bust en guix al Smithsonian Museum de Nova York. Per aquest triple motiu, aquesta és la seva obra més coneguda.

Hi ha una faceta de Fuller curiosa: havia sigut militar. En efecte, durant sis anys (1847 – 1853) va estar servint l’exèrcit i va arribar a ser condecorat amb una medalla per la seva participació a la Guerra del Cap. Fins i tot, una vegada va deixar el servei, encara li deien amistosament “el capità”.

Després va estar vivint algun temps a Paris on va assistir a l’Institut de França i també va estar a Roma. Va treballar a Londres quan el 1869 se li va encarregar que fes allí un retrat de Lady Dudley, però la seva residència definitiva va ser a Florència, tal com dèiem abans.

Al començament se’l va conèixer per la feina de fer retrats però també dissenyava escultura funerària i estàtues idealitzades.

Una d’aquestes últimes és Ròdopis, obra que va realitzar en marbre el 1862. Es va inspirar en una espècie de conte de la Ventafocs que no té res a veure amb la que tots coneixem sinó amb una història documentada per el geògraf grec Estrabos (contemporani de Jesucrist) en el seu llibre Geographica. Ròdopis, que en grec significa galtes vermelles, era una noia, grega, bonica i educada que va ser venuda com esclava a un traficant anomenat Ladmon qui la revendria a Egipte. Les seves companyes esclaves sentien gelosia per ella i li deixaven les feines més dures. Van ser elles qui la van batejar, ridiculitzant-la, com “galtes vermelles”. Un dia, després d’una altra dura sessió de treball, es va banyar al Nil i es va quedar dormida. Un falcó va aprofitar per prendre-li una sandàlia que va portar fins a Memfis on residia el Faraó. Aquest falcó era el déu Horus i va deixar la sandàlia al costat del monarca qui encuriosit i entenent que es tractava d’un missatge del déu, va voler trobar la propietària de la peça de calçar enviant arreu emissaris a la seva recerca. Com que no va haver èxit, el propi faraó va decidir recórrer el Nil en la seva barca i va arribar al palau on Ròdopis es trobava esclavitzada. Va demanar a totes les criades -que prèviament havien amagat la noia- que es provessin la sandàlia, però la mida no encaixava bé fins que el monarca va acabar per descobrir Ròdopis amagada i li va ordenar que se la provés. Per descomptat, era de la seva mida i una vegada descoberta la propietària i veient la seva bellesa, al Faraó no li va costar enamorar-se. La noia acabaria passant de ser esclava a esdevenir reina d’Egipte.

Aquest conte narrat per Estabos es basa en una dona real, una noia de Tràcia que no va arribar a reina però que va ser cèlebre. Aquesta Ròdopis també va ser venuda com esclava, però les circumstància la van permetre arribar a ser una prestigiosa cortesana, fins al punt que quan va morir es va erigir al delta del Nil una petita piràmide que contenia la seva tomba, és a dir, que el personatge real no va ser reina però va ser enterrada com si ho fos.

Fuller recrea la Ròdopis del conte. La representa dormint després d’haver-se banyat al Nil, és just el moment en el que el falcó (Horus), li pren la sandàlia.

L’escultura està esculpida en un clar estil neoclàssic que recorda al del seu professor Powers qui, curiosament, també s’havia referit a l’esclavatge femení en alguna obra, encara que en un context diferent al de Fuller.

Qui vulgui veure l’original de l’obra ho pot fer a Ciutat de Mèxic, al Museo Soumaya.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: