CHARLES GAUTHIER. CLEÒPATRA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Cleòpatra, per Charles Gauthier.

Vista posterior amb el treball del cabell i la roba.

Primer pla.

Pla general de l’escultura.

 

Un dels personatges històrics que més ha donat peu a representacions artístiques ha estat Cleòpatra. Fa uns mesos vam parlar aquí d’una escultura de la reina egípcia que va fer Daniel Ducommun du Locle.

Avui ho fem d’una obra signada per un contemporani i compatriota de Ducommun, Charles Gauthier, escultor també del segle XIX, qui l’any 1880 va realitzar la seva particular Cleòpatra.

Fent una mica d’història sobre aquest famós personatge femení, cal recordar que va ser l’última reina d’Egipte de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu.

Amb 17  anys va heretar el tron juntament amb el seu germà (qui tenia 12 anys) que seria el seu espòs, segons requeriment de les lleis de regnat i successió d’aquella època (segle I aC).

Ella va tenir, com els seus germans, educació purament grega, segons el costum ptolemaic. Va ser el primer membre d’aquesta dinastia que va aprendre a parlar l’idioma egipci (com es veu, les classes altes estaven molt desconnectades del poble, encara que el governessin) i no sols coneixia aquest idioma sinó també el grec, l’hebreu, el sirià, l’arameu i el llatí. També va aprendre literatura, música, ciències polítiques, matemàtiques, astronomia i medicina. Per si això fos poc, a més tenia fama de ser una dona bella i d’educades maneres.

Als tres anys del seu regnat, el seu germà Ptolemeu aconsellat pels seus assessors, la va expulsar del tron i la va obligar a exiliar-se a Síria. Des d’aquesta regió, Cleòpatra va pretendre recuperar el tron, reunint un exèrcit per aquest fi, però realment no va aconseguir res fins a l’arribada de Juli Cèsar.

Un any més tard de la seva arribada, Ptolemeu XIII va morir ofegat quan fugia d’una batalla perduda contra el romà i aquest va proclamar Cleòpatra reina absoluta d’Egipte.

Juli Cèsar va tornar a Roma i Cleòpatra va decidir seguir-lo, deixant en el regne un govern segur. A Roma va viure com concubina de Cèsar i allí va nàixer el seu primer fill.

Aquesta situació no va durar molts anys perquè es va produir l’assassinat de Cèsar, projectat i executat per un grup de famílies senatorials republicanes que veien en ell l’ambició d’un futur rei, cosa que odiaven. Després de la seva mort, Cleòpatra va tornar amb el seu fill a Egipte.

Va aparèixer en escena Marc Antoni, general i polític romà, amic de Juli Cèsar, que havia sigut comandant en cap en el seu exèrcit. Arran de l’assassinat d’aquest, va perseguir els culpables i a més va saber enfrontar al poble romà contra ells i va saber guanyar-se el suport de la gent cap a ell. En sorgir altres dos rivals, van formar un triumvirat. Es va desencadenar d’aquesta manera una guerra civil entre els partidaris del triumvirat i els seguidors republicans. Aleshores, Marc Antoni va cridar a la seva ajuda a la reina Cleòpatra perquè acudís amb les seves naus, però la reina es va negar a que Egipte entrés en una guerra civil que era cosa dels romans. Marc Antoni va decidir llavors viatjar a Egipte per parlar directament amb ella i demanar-li explicacions. El resultat d’aquest viatge és conegut: en lloc de barallar-se, els dos es van enamorar i Marc Antoni va decidir quedar-se a Egipte al costat de Cleòpatra.

Com que els assumptes de Roma el cridaven, després d’un temps va haver de tornar a la capital de l’imperi. Allí va complir amb la promesa de casar-se amb Octàvia, la germana de Cai Cèsar Octavi August, el futur emperador de Roma i nebot nét de Juli Cèsar. Octavi (que així se li anomenava llavors) era gran amic de Marc Antoni, encara que amb el temps i els esdeveniments, aquesta amistat es va veure trencada.

Després de la marxa de Marc Antoni a Roma, Cleòpatra va donar a llum dos bessons.

El temps va passar i Marc Antoni va viatjar amb una expedició a Orient per lluitar contra els parts. Cleòpatra es va reunir amb ell i van tenir el seu tercer fill. La campanya va tenir un gran èxit que van decidir celebrar a Alexandria on es van quedar a viure fins que Octavi va declarar la guerra als dos: va aixecar al poble romà contra la mala conducta de Marc Antoni i aquest es va divorciar oficialment d’Octàvia. Es va donar llavors la batalla d’Accium que va ser un desastre per Marc Antoni i la flota de Cleòpatra. Després d’aquesta derrota i enganyat per un fals informe sobre la mort de la reina, Marc Antoni es va suïcidar deixant-se caure sobre la seva pròpia espasa.

Aquí no es va acabar la cosa. Octavi (el futur emperador August) havia acusat públicament a Cleòpatra de diversos càrrecs molt greus: màgia, incest, luxúria, adoració d’ídols animals… posant d’aquesta manera en contra seu al senat romà i a tota la població. Es va arribar a dir que la mala conducta de Marc Antoni s’havia degut als embruixaments d’aquesta reina.

Els plans d’Octavi passaven per agafar-la com presonera i portar-la a Roma per així demostrar la seva superioritat i la seva victòria, però no va ser possible perquè veient el seu futur com esclava, Cleòpatra va triar morir i va prendre la decisió de suïcidar-se. Va demanar a les seves criades Ires i Charmion que li portessin una cistella amb fruites i que posessin dins una cobra egípcia, el famós àspid responsable de la seva mort. Abans de morir va escriure una carta a Octavi en la que li comunicava el seu desig de ser enterrada junt amb Marc Antoni. Això va passar l’any 30 aC.

Doncs és aquest moment previ a la mort el que reflecteix l’escultura de Charles Gauthier qui ens ha deixat una figura poderosa i sensual de la reina egípcia, com testimoni del que aquesta dona va ser, i representant-la d’una manera molt realista durant els seus últims moments de vida.

L’escultura va ser exposada aquell mateix any, 1880, al Saló, i l’Estat francès, que ja havia contractat Gauthier per alguna altra obra, la va comprar per enviar-la a l’ambaixada de Tunísia. Posteriorment va ser enviada a la prefectura de Lille, i finalment al museu Palau de Belles Arts d’aquesta mateixa ciutat que és, doncs, on haurem de viatjar si volem veure aquesta Cleòpatra en directe.

Aquest era Charles Gauthier, escultor francès del segle XIX.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: