CINCO LOBITOS, D’ALAUDA RUIZ DE AZUA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Amaia acaba de ser mare i s’adona que no sap molt bé com muntar-s’ho. Quan la seva parella ha de marxar durant unes setmanes per motius de treball, decideix tornar a casa dels seus pares en un poble de la costa del País Basc i allí podrà compartir la responsabilitat de tenir cura del nadó. El que no s’espera Amaia és que, encara que ara sigui mare, mai deixarà de ser filla. 

Entre les mares abnegades i les mares perfectes, entre aquelles que abandonen i les que es desviuen, va normalment el retrat de la maternitat. Però aquesta és una fotografia que deixa moltes dones i realitats fora perquè no tot és tan blanc ni tan negre. Alauda Ruiz de Azúa, la directora de la pel·lícula, n’era conscient i per això es va posar al escriure el guio de Cinco lobitos que planteja situacions que ja no són tan habituals en el cine sobre maternitats. I li ha sortit una foto realista, detallista i subtil d’allò que significa ser mare avui sense deixar mai de ser filla.

Amaia, la protagonista, no vol ser la mare que va ser la seva, però s’adona que quan era una nena no tenia capacitat per entendre i veure tota la veritat: aquella cura constant i la lluita per voler continuar sent una dona independent, no sols mare, no només esposa ni solament ser la dona de la casa. Es ara que ha tornat a la llar dels pares que veu tot el treball que la seva mare sempre va fer, però també constata el que dèiem a la sinopsi: ara és mare però no deixar de ser filla.

Pot ser dit així pugui semblar una obvietat perquè aquesta és una situació que ja es pot suposar, però aquí no és la qüestió, com sabran els que vagin a veure la pel·lícula, perquè el film parla de qui cuida a qui perquè hi ha cures creuades i perquè saber qui cuida a qui també ens parla molt de les relacions i el moment que pot viure una família. Fer-se càrrec d’una mare que va ser sempre ella la que va tenir cura de nosaltres, és un viatge a la inversa que té alguna cosa de reconciliació, especialment en algunes famílies que es retroben des de posicions diferents, i perquè per molt crescuts que siguem sempre hi haurà un moment en què una mirada seva ens transporti a la nostra insegura adolescència. Com diu Ruiz de Azua, som fills d’anada i tornada.

Cinco lobitos és això, un relat que reflexiona sobre els papers familiars que assumim i la forma en la que aquests canvien amb el pas del temps i l’aparició de noves circumstàncies.

D’altra banda, desmitifica la idea tradicional de família i planteja una reflexió sobre el valor de les persones que s’ocupen de nosaltres en aquests temps de difícils conciliacions. Es una proposta feta des de l’amor i el sentiment sense idealismes.

Un interessant debut el d’Alauda Ruiz de Azúa.

 

La biscaïna Alauda Ruiz de Azua Arteche debuta com directora de llargmetratges amb aquesta pel·lícula de la que també és guionista.

Aporta una bona experiència en el curtmetratge i en el món de la publicitat.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: