CINE: AHORA SI, ANTES NO, DE HONG SANG-SOO

Ahora sí, antes no : Foto Jae-yeong Jeong, Kim Min-Hee

Una pintora (Kim Min-Hee) i un director de cine (Jae-yeong Jeong) es coneixen per casualitat en un vell palau restaurat. Decidiran passar el dia junts.

Un director de cinema independent viatja de Seül a Suwon per assistir a la projecció i posterior col.loqui de la seva última pel.lícula i arriba un dia abans per error. Aprofitant l’excés de temps lliure entra en un palau restaurat on coneix una jove artista amb la que passa la resta del dia visitant el seu estudi per conèixer la seva obra, sopant, prenent una copa… fins que ella planteja una pregunta, la resposta de la qual ho pot canviar tot. Es probable que si el dia tornés a començar, els dos es comportarien de forma diferent.

Aquesta és la breu sinopsi de la recent pel.lícula del coreà Hong Sang-soo. Malgrat la seva llarga trajectòria cinematogràfica, aquesta solament és la segona obra que ens arriba.

Els films de Sang-soo tenen un lleuger sabor a l’obra d’Eric Rohmer amb una fina capacitat per observar les quotidianes fragilitats humanes, allò que potser només sembla anecdòtic i acaba no sent-ho.

Ens ofereix atractius plantejaments laberíntics amb repeticiones i variacions en l’estructura de les seves pel.lícules que son tot un senyal d’identitat de la seva filmografia.

En aquesta línia es troba Ahora sí, antes no, una mateixa història explicada dues vegades, per la qual cosa la divideix en dues parts d’uns seixanta minuts cadascuna, narrant la fortuita trobada d’un director de cine -possiblement ell mateix- amb una pintora. Els dos artistes parlen del seu respectiu treball i els dos ho fan tot dues vegades.

Evidentment ens preguntarem si tot això no és més que una simple reiteració. Doncs no, es tracta d’un joc destinat a mostrar-nos que les subtils i a vegades gairebé inapreciables diferències poden fer que una mateixa partida sigui molt diferent.

Així, en un moment de la pel.lícula, quan més o menys ha passat una hora, per sorpresa dels espectadors, el film torna a començar i més d’un pensa que es tracta d’un problema tècnic de la cabina de projeccions. Però no. Poc a poc el relat ens indica que alguna cosa diferent, estranya, ha passat i el que semblava idèntic, resulta que no ho és. Ens adonarem de que la primera part era més lleugera i la segona més aspra i crua. I així arribarem a dos finals iguals però que no tenen res a veure entre ells.

El director coreà es manté fidel al seu estil forjat a base de plànols llargs i fixes, i per descomptat, a les esmentades repeticions, a través dels quals ens ofereix un interessant retrat del comportament humà penetrant en els personatges.

Quan es tenen ganes d’explicar coses i fer-ho d’una manera creativa, fins i tot un cine basat en l’aparent repetició pot resultar profundament lliure.

Por tot això, Ahora sí, antes no és una pel.lícula molt recomanable pels cinèfils que busquin nous llenguatges cinematogràfics. Lògicament és menys recomanable per aquells que s’estimin més les narracions lineals.

Hong Sang-soo ja ha filmat disset pel.lícules però Ahora sí, antes no es només la segona que ens arriba. En elles prova que un mateix tema pot resultar inesgotable.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: