CINE: FRANCOFONIA, D’ALEXANDER SOKUROV

Francofonia : Foto Benjamin Utzerath, Louis-Do de Lencquesaing

Louis-Do de Lencquesaing és Jacques Jaujard, el director del Museu del Louvre, i  Benjamin Utzerath és el comte nazi Franz Wolff-Metternich. Dos homes ben diferents que tenen un punt en comú: la seva passió per l’art.

En la França ocupada a la Segona Guerra Mundial, les autoritats nazis van decidir protegir, tot i les circumstàncies, la més gran col.lecció de pintura del món: la del Mudeu del Louvre. A través de la història de Jacques Jaujard i el comte Franz Wolff-Metternich en el París de 1940, el cineasta rus Alexander Sokurov explora la relació entre art i poder, sent el Louvre el principal lloc de la civilització viva. Els dos homes van protegir els tresors del museu al mateix temps que la guerra esmicolava el cor de la civilització emportant-se moltes víctimes per davant.

El director Sokurov explica aquesta curiosa història recreant escenes del moment però també ressuscitant Napoleó i passejant-se pels corredors del Louvre, per assajar una tesi sobre les difícils i ambigües relacions entre l’art i el poder.

I és que Sokurov sempre ha tingut propensió pels grans temes: ha rodat ficcions i documentals sobre Hitler, Shostakovich, Ieltsin, Solzhenitsin, Tarkovski, Mozart… i els efectes corruptors del poder i la intersecció entre història, art i política son temes importants en la seva obra. Així que també és lògic que estiguin en la base d’aquesta pel.lícula, la inclassificable Francofonia, que es situa entre l’assaig i el documental i on barreja una varietat de formes audiovisuals i material d’arxiu tant real com inventat -pintures, fotografies, animació…-

El film que en resulta demostra que dos homes que no podrien estar més lluny en quant a les seves conviccions polítiques (el director del Louvre i l’oficial nazi disposat a portar-se el seu patrimoni artístic) van acabar trobant en l’art un idioma comú. una passió compartida que va anar més enllà dels protocols entre vençuts i vencedors.

Francofonia ens planteja preguntes essencials, i és veritat que sovint no en té les respostes, però és una pel.lícula tant lúdica com lliure i densa, un exercici de cine irònic i intel.ligent, una molt particular reflexió sobre el significat de l’art.

De Sibèria és Alexander Sokurov, director de pel.lícules tant originals com El arca rusa.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: