CINE: LA CLASE DE ESGRIMA, DE Klaus Härö

Fotograma de la película 'La clase de esgrima'.

Mart Avandi és Endel Nedlis, un jove campió d’esgrima que arriba a Estònia procedent de l’URSS fugint del seu passat.

A començament de 1950 un jove campió d’esgrima, Endel Nedlis, arriba a Haapsalu, Estonia. Ha deixat enrere Liningrad fugint del seu passat i de la policia secreta de Stalin. Allí troba feina com professor i funda un club esportiu per als seus alumnes. Endel es converteix en una figura paternal pels nens, la majoria d’ells orfes degut a la ocupació russa, als que comença a transmetre la seva gran passió, l’esgrima, que es converteix en una forma d’expressió per ells i fan d’Endel el model a seguir. El seu èxit desperta la gelosia del director de l’escola que comença a indagar en el passat del professor pontant-lo a una situació compromesa perquè haurà d’escollir entre defraudar els seus alumnes o posar en perill la seva vida.

“Sovint es pensa que l’esgrima consisteix en donar i rebre estocades”, diu Endel al grup de nens del poble, que continua ocupat pels russos. “Però no, el més important és mantenir les distàncies, perquè si mantens les distàncies, si saps on és el teu contrincant, no moriràs”. Aquestes regles bàsiques de l’esgrima li van servir per refer la vida després de sortir d’un camp de treball al que els russos el van portar mentre Stalin vivia.

Inspirant-se en la vida real de l’esgrimista Endel Nelis que va lluitar contra l’opressió stalinista i va fundar una escola d’espadatxins que avui encara és activa, el director finlandès Klaus Härö ens ofereix una pel.lícula que ens mostra dos fronts: el món de la guerra freda i una història pròpia del cine esportiu.

La disputa bèl.lica ha convertit Haapsalu en una localitat plena d’orfes. Aquests petits trobaran refugi i motivació en la disciplina que els ensenya Nelis. Hauran d’entrenar sense els mitjans apropiats però és igual, aspiraran a ser competitius. Així donaran sentit a una existència absolutament gris.

Té aquest film alguns elements que poden recordar els plantejaments de pel.lícules com El club de los poetas muertos o Los chicos del coro. Klaus Härö toca les fibres sensibles abordant el tema de quin és el paper que els adults juguen en la vida d’un nen.

Potser el relat pot resultar predictible però té moments que saben emocionar i invita a la reflexió històrica. També pot resultar convencional en quant al vessant de superació esportiva, però la seva bona manufactura, el context que ens presenta i les conseqüències que enfronten els personatges fan de La clase de esgrima, no una gran pel.lícula però sí un obra digna que és agradable de veure.

Basada en fets reals, La clase de esgrima és la cinquena pel.lícula del director finlandès Klaus Härö.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: