CINE: QUE DIOS NOS PERDONE, DE RODRIGO SOROGOYEN

Que Dios nos perdone : Foto Roberto Álamo

Roberto Alamo és Alfaro, un policia violent.

Que Dios nos perdone : Foto Antonio de la Torre

Antonio de la Torre és Velande un policia baastant asocial.

Som al Madrid de 2011, en un context de crisi econòmica, amb el moviment 15-M i més d’un milió de pelegrins que esperen l’arribada del Papa. Tota aquesta gent conviu involuntàriament en una ciutat més calorosa, violenta i caòtica que mai. Dos policies, els inspectors Alfaro i Velarde han de trobar al que sembla ser un assassí en sèrie tant aviat com sigui possible i sense fer soroll. Aquesta caça a contrarellotge els farà adonar-se’n d’una cosa que mai no havien pensat: ningun dels dos és tant diferent de l’assassí.

Que Dios nos perdone és la nova pel.lícula de Rodrigo Sorogoyen. El ella no busca aquest director poetitzar en ningun moment allò que és sòrdid, fugint del clitxé del cine negre que a vegades vol donar un toc romàntic a personatges complexos. Aquí no hi ha res d’aquest toc poètic, hi ha aspror.

En aquesta proposta cinematogràfica ens trobem amb tres personatges psicòtics i tant se val de quin costat de la llei estiguin. Tenim dos policies. El primer d’ells, Velarde, és un inspector bastant insociable. El segón, Alfaro, és una demostració de fúria, un policia violent i fins i tot salvatge. En quant al tercer personatge, és un individu que es belluga per la pel.lícula com una ombra. Es diria que és l’assassí però és alguna cosa més.

El retrat que Sorogoyen compon de Madrid és tant atractiu com cru perquè des del punt de vista social és descoratjador, i a través dels tres personatges esmentats ens posa en un context que sembla esrtar més a prop de la realitat del que ens agradaria, una realitat en la que la violència física i mental sembla ser l’únic estímul, l’única raó de ser.

La trama del film és interessant i acaba desvelant qui és l’assassí no com una sorpresa sinó amb sobrietat.

En quant als intèrprets, tenen una brillant actuació els dos policies. Roberto Alamo -Alfaro- va acceptar el repte de convertir-se en un policia violent, bevedor i caòtic que havia sigut expedientat per agredir un company. I d’Antonio de la Torre -Velarde- cal dir que va trigar un any en decidir-se. El seu paper és complicat -introvertit, solitari i tartamut- perquè corria el risc de caure en el ridícul. Representa a un disciplinat agent de la policia Científica. De la Torre va parlar  amb el responsable de la Federació Espanyola de Tartamuts que va ser contractat pels productors perquè l’assessorés.

Cinta desassossegant, és molt més que un thriller policíac, és una pel.lícula que ens parla de política, de l’enuig de la gent del carrer, de la religió i de com un país aconfessional es torna religiós per la visita del Papa.

El resultat és un thriller brillant però també estrany que és un reflex dels temps que vivim.

Resultado de imagen de rodrigo sorogoyen imagenes

El director Rodrigo Sorogoyen. Es també coguionista de la pel.lícula.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: