CLAUDIA PIÑEIRO. CATEDRALES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Trenta anys enrrere en un terreny erm d’un barri tranquil va aparèixer esquarterat i cremat el cadàver d’una noia de disset anys. La investigació es va tancar sense culpables i la família de la víctima -de classe mitjana, educada, formal i catòlica- silenciosament es va anar trencant. Però passat aquest llarg temps, la veritat oculta sortirà a la llum gràcies al persistent amor del pare de la noia.

Aquesta veritat mostrarà amb cruesa allò que s’amaga rere de les aparences: la crueltat a la que pot portar l’obediència i el fanatisme religiós, la complicitat dels que tenen por o són indiferents, i també, la soledat i el desemparament de qui s’anima a seguir el seu propi camí, ignorant els manaments heretats.

Catedrales, l’última novel.la de Claudia Piñeiro, ens interpel.la com societat, ens obliga a aturar-nos i reflexionar, i el text exigeix que no siguem indiferents. Ateus o cristians, com està plantejat el conflicte que narra l’escriptora argentina, ens obliga a reflexionar sobre la nostra posició davant un tema central que des de fa dècades es debat a la societat -més aferrissadament a l’argentina-: l’avortament, una paraula que, com sosté l’autora a través dels seus personatges, estava prohibit mencionar-la en el famílies conservadores -i algunes no tant- del país.

La troballa del cos de la noia en un terreny -en altres casos dones assassinades van arribar a aparèixer fins i tot en maletes- i que després de tant temps l’autor de l’atrocitat estigués tranquil.lament lliure, planteja la imperícia o la corrupció de molts detectius i jutges.

A la novel.la, Piñeiro no solament qüestiona els manaments religiosos de les famílies més conservadores, sinó que descriu minuciosament la hipocresia que hi ha en una part de la societat. El funcionament, la manera d’actuar, de pensar i d’enganyar-se del clan familiar d’aquesta història i que va tenir la seva màxima expressió en la mort de la jove Ana, el “pecat” de la qual va ser enamorar-se d’un home que mai la correspondria, es replica en un munt de llars argentines.

Les llevadores amb sondes i agulles de teixir continuen abundant per la tolerància de les autoritats locals que són còmplices d’aquests assassinats. Encara que tal com està la legislació avui dia a l’Argentina, sembla com que el delinqüent sigui la víctima, cosa que està plasmada a la novel.la: “Ana, en matar un innocent, va establir el preu que estava disposada a pagar a canvi”, diu Carmen, la catequista i germana gran de la morta.

Piñeiro reflecteix les veus de tots, inclús de l’assassinada. O la de la germana que va decidir escapar d’aquest nucli familiar tòxic per obrir una llibreria a Espanya, a Santiago de Compostela. Serà precisament aquí, tres dècades després, que Lia, la germana mitjana, descobrirà la veritat amagada.

En aquesta nova novel.la de Piñeiro, igual que en Elena sabe o en Las viudas del jueves, l’argument gira al voltant de cossos sense vida, morts en circumstàncies misterioses i enigmàtiques. D’aquí que se les hagi etiquetat de novel.les negres, de misteri. Però tot i haver arribat a guanyar el premi Pepe Carvalho del festival Barcelona Negra, els seus llibres no son policíacs o almenys no ho son en la seva forma clàssica. Els cadàvers son només desencadenants de reflexions més profundes, excuses per posar els protagonistes en situacions límit que els obligaran a prendre decisions difícils.

I com en aquestes altres novel.les que hem citat, l’autora aprofundeix en els llaços familiars, els prejudicis socials i en les ideologies i institucions per lliurar-nos una novel.la valent.

Encara que el final resulta una mica predictible, la trama no permet la indiferència perquè ens emmiralla amb una realitat punyent i ho fa amb el seu estil agosarat.

 

“La meva catedral és la paraula”, diu Claudia Piñeiro, jugant amb el títol de la seva darrera novel.la.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: