CLÉMENTINE HÉLÈNE DUFAU. AUTORETRAT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Clémentine Hélène Dufau. Autoretrat.

De mig cos.

Primer pla.

 

Nascuda en una família benestant de Quinsac, població al sud de Bordeus, Clémentine Hélène Dufau (1869 – 1937) essent encara una nena va patir una caiguda i tenint problemes en una cama, va haver de fer repòs durant un llarg període de temps. Per escapar de l’avorriment, llegia i es va aficionar a dibuixar. Anys després, quan la família es va traslladar a París el 1888, la jove es va matricular a la prestigiosa Académie Julian, a la secció femenina, a l’estudi de William Bouguereau de qui va prendre classes de pintura així com de Tony Robert-Fleury. Tenint l’afició que tenia i amb aquests mestres, a l’Acadèmia va fer un gran progrés.

Però no va ser fins al 1895 quan va destacar amb el seu llenç Ricochets, pel qual va rebre el premi Marie Bashkristeff, que guardonava el talent jove. La premsa va començar a parlar d’ella i va rebre diversos encàrrecs: il·lustracions de llibres i projectes de cartells.

Dos anys després, el jurat del Saló dels artistes li va atorgar una medalla de tercera categoria amb Fils de mariniers i li va comprar el quadre. L’any 1898, a instàncies de l’actriu, periodista i sufragista Marguerite Durand, va dissenyar el cartell del llançament del diari feminista La Fronde.

El 1902, la medalla de segona categoria obtinguda per L‘Automne (La tardor) la va consagrar com artista reconeguda i l’Estat va adquirir l’obra per al Museu de Luxemburg, cosa que li va donar més anomenada i la seves pintures van ser seguides assíduament per la premsa, i les comandes institucionals i les compres de l’Estat van ser regulars.

El 1905 va rebre un encàrrec de prestigi: fer uns panells per la Sorbona: Astronomia-Matemàtiques, Radioactivitat-Magnetisme, Zoologia i Geologia.

Les comandes privades també van ser nombroses: de 1906 a 1912, va produir dos grans panells per a la casa del dramaturg Edmond Rostand a Cambo-les-Bains per decorar la biblioteca i tres medallons per decorar l’escala, entre d’altres.

I el 1909, va ser nomenada Dama de la Legió d’Honor, detall que ens indica el prestigi que tenia Dufau.

Aquests anys tot li anava de cara, tenia fama i diners i aquesta situació positiva es reflecteix en l’Autoretrat que va pintar el 1911. Es una pintura de tons suaus en la que apareix a casa seva vestida còmodament però elegant. Es retrata com una dona d’esguard optimista, de mirada viva i amb un discret somriure. Es com se sent i així es representa.

Aquest és un dels seus quadres més populars. Però la seva situació canviaria a partir de la Primera Guerra Mundial; a poc a poc va deixar d’estar de moda, la premsa ja no la va seguir, va haver de mudar-se per problemes econòmics i va acabar morint, sorprenentment, en la pobresa, oblidada per tots.

Ha estat al tombant de segle quan la seva figura ha volgut ser recuperada. Forma part de moltes artistes que per la seva condició de dones, van patir una ràpida invisibilitat i van ser oblidades per la història i avui dia són poc conegudes.

 

L’artista Clémentine Hélène Dufau (en la seva última època signava abreujadament com Hélène Dufau), una de les poques dones condecorades per l’estat francès d’aquells temps.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: