COLD WAR, DE PAWEL PAWLIKOWSKI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Joanna Kulig és Zula, una noia que vol fer carrera en el món de l’espectacle.

Tomasz Kot és Wiktor, un músic a qui se li encarrega posar al dia el folklore polonès.

Wiktor i Zula s’enamoraran en una relació impossible.

 

En temps de la guerra freda assistim a una apassionada història d’amor entre dues persones d’orígen i caràcters molt diferents, es diria que totalment incompatibles, però el destí i l’atracció que senten l’un per l’altre els condemna a estar junts encara que sigui amb intermitències. Serà una història d’amor impossible en temps difícils a cavall entre Polònia, Berlín i París.

Cold War és obra del polonès Pawel Pawlikowski, un director que sembla d’un altre temps. El seu és un cine subtil i misteriós filmat en un esplèndid blanc i negre.

Fa uns anys va rodar la brillant Ida, també en blanc i negre, amb la que va guanyar l’Oscar a la millor pel.lícula en llengua no anglesa. Cabia suposar molt difícil que amb la seva següent pel.lícula aconseguís el mateix nivell de bellesa. Doncs ha estat capaç amb Cold War.

En aquest film retorna al passat, a un temps de repressió a la Polònia de la postguerra i ens narra la història d’un amor tant volcànic com punyent que les circumstàncies fan que es converteixi en allò de ni amb tu ni sense tu. L’acció transcorrerà entre 1949 i els primer anys seixanta.

Ell és un músic contractat pel govern perquè adapti el folklore tradicional polonès als temps actuals que no son altres que la glorificació d’Stalin i el triomf del proletariat. Així, reuneix un nombrós grup d’homes i dones que seran formats per promocionar aquesta música popular i s’enamora d’una de les candidates, allò que els francesos dirien un amour fou. Ella és atractiva, canta, balla i té algun problema amb la justícia.

Com que els dos tenen instint de supervivència en un entorn que així ho demana, ell s’exiliarà a París on tocarà el piano i ella farà carrera en la seva feina. La separació farà que els dos tinguin amants i embolics però continuaran somiant amb les seves trobades furtives i la improbable possibilitat de tenir continuïtat. I així sorgiran empipades, gelosia, amargor, desconsol… però tot i això perdurarà el sentiment de que la vida no els val res si no és amb l’altre. Heus aquí un amor que no pot ser però que, en canvi, no s’acaba. El desig mutu els enforteix però també és la seva ruïna.

La capacitat que té Pawlikowski per crear imatges remarcables, expressar sensacions amb mirades, petits gests, tons de veu i recrear ambients, és realment notable, i ja des del mateix començament del metratge quan assistim a una sorprenent barreja de veus i cors. Té aquest director l’habilitat d’homenatjar les formes del cine clàssic però sense caure en la imitació. Fins i tot l’aspecte musical de la pel.lícula ja marca una diferència, a més de tenir un magnífic tractament del temps i les el.lipsis així com l’encaix del pla polític en el que es mou amb el pla íntim i personal.

Imprevisible, complexa, lírica, autèntica (magnífica actuació actoral, especialment de Joanna Kulig), apassionada i trista, té aquella capacitat de commoure, de deixar un pòsit que dura més enllà del final de la projecció.

 

 

El director polonès Pawel Pawlikowski, també coguinista de la pel.lícula, és d’aquells pocs que porta la marca del classicisme.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: