COLSON WHITEHEAD. EL FERROCARRIL SUBTERRANI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

 

Cora, filla i neta d’esclaus, viu en una plantació de cotó a l’estat de Georgia, al sud dels Estats Units. Es un lloc infernal o creix sotmesa a la crueltat dels amos i marginada pels altres esclaus de la plantació. Quan arriba a la pubertat, César, un altre esclau que acaba d’arribar de Virginia, li parla de l’existència del ferrocarril subterrani i li proposa tractar d’agafar-lo per poder escapar junts cap al nord. Un dia, després d’una brutal agressió, la jove (com va fer la seva mare quan també va escapar abandonant-la), opta per deixar l’únic lloc que ha conegut per iniciar un viatge cap al desconegut, un viatge cap a la llibertat en el que serà perseguida pel malvat Ridgeway, un caça-recompenses que no suporta no haver sigut capaç d’atrapar la seva mare perquè la seva fugida la va convertir en un personatge de llegenda.

Aquest és el dur tema del que parla l’última novel.la de Colson Whitehead, un autor que forma part d’un notable elenc d’escriptors afroamericans que estan canviant el rostre de la literatura nord-americana.

Whitehead ja he escrit diverses novel.les que criden l’atenció per la seva inventiva i pel bon nivell tècnic que demostra tenir el novaiorquès.

El ferrocarril subterrani no va existir mai com a tal ferrocarril. El que hi havia en realitat era una xarxa de persones que ajudaven als esclaus a fugir de les plantacions recorrent cents de quilòmetres cap al nord, o els donaven diners o els acollien un temps en les seves cases. Es calcula que durant la primera meitat dels segle XIX prop de cent-mil homes i dones de raça negra van aconseguir escapar per aquest sistema de salvació en el que van prendre part molts abolicionistes blancs. A la novel.la, aquest ferrocarril pren forma per esdevenir real.

El llibre segueix la sort de l’última representant d’un llinatge d’esclaves, des d’Ajarry, qui després de ser raptada a l’Àfrica Occidental per uns traficants, efectua un viatge atroç a bord d’un vaixell d’esclaus anant a parar a l’esmentada plantació de Georgia.

Com dèiem, a la novel.la, la metàfora del tren subterrani es fa realitat, hi ha un ferrocarril en el que els esclaus poden fugir cap als estats abolicionistes. Mabel, filla d’Ajarry, va aconseguir escapar gràcies al tren abandonant a la plantació a Cora, la seva filla.

A l’obra de Whitehead s’expliquen algunes de les atrocitats que es practicaven a la es plantació. Per exemple, en una festa que s’hi celebrava, els propietaris van escorxar a cops de fuet un esclau i després de castrar-lo el van ruixar amb oli i el van cremar a foc lent. I de la sort que esperava a les esclaves, millor ni parlar. Convé remarcar que això no és invenció; el nazisme o Estat Islàmic no van inventar res.

Com ja es pot suposar, aquesta és una novel.la complexa i exigent. Tècnicament llueix una prosa potent i atractiva fent gala de la destresa literària del seu autor.

L’obra deixa en el lector la inquietant sensació de què aquest ferrocarril subterrani desgraciadament pot ser encara no ha arribat a la seva destinació.

 

 

 

El ferrocarril subterrani és l’octava obra de Colson Whitehead amb la que ha guanyat el Premi Pulitzer 2017 i el National Book Award i és un dels pocs escriptors que han aconseguit aquests dos premis pel mateix llibre amb el que entra a formar part del grup de grans noms com Faulkner o Updike.

Com que la novel.la ha sigut l’esdeveniment literari de l’any als Estats Units, en els pròxims mesos serà adaptada per una sèrie de televisió de vuit capítols dirigida per Barry Jenkins, el director del film Moonlight.

El seu web és https://www.colsonwhitehead.com/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: