COMBAT DE DONES, DE JOSEP DE RIBERA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Combat de dones, de Josep de Ribera.

Primer pla d’una de les gladiadores.

En aquesta imatge de l’altra gladiadora, podem apreciar millor una part del públic assistent.

 

Josep de Ribera va ser el pintor valencià més famós de l’època barroca (segle XVII). Va ser a més un notable representant del tenebrisme, estil que es caracteritzava per l’aplicació radical del clarobscur, pel qual únicament les figures centrals il.luminades destacaven sobre un fons generalment molt fosc.

Jove, va marxar a Itàlia i la part essencial de la seva obra la va fer a Nàpols que en aquells temps pertanyia a la corona espanyola. Per això, pictòricament va ser més italià que valencià.

De fet se’l coneixia pel nom italià, Guiseppe Ribera, i també li deien Lo Spagnoletto , o sigui, l’espanyolet, per la seva curta estatura i perquè signava “Jusepe de Ribera, español”.

Així que va ser en aquella ciutat italiana on va desenvolupar tota la seva carrera. A més, va contraure matrimoni amb Catalina Azzolino que era filla d’un important marxant d’art i pintor, amb la que va tenir almenys cinc fills. Va gaudir també de la protecció dels virreis i de diverses congregacions religioses, circumstància que ens dóna fe de quin era el seu prestigi. Per tot això, el pintor estava molt assentat en la ciutat on rebia encàrrecs i treballava activament.

Així, el de Xàtiva va arribar a ser una de les figures més importants i influents de la pintura europea del XVII, estenent-se el seu model pictòric per tot Itàlia, centre d’Europa i, per descomptat, Espanya.

Quan va arribar a Itàlia estava en tot el seu apogeu l’estil de Caravaggio que pugnava amb la renovació romano-bolonyesa que revivia el classicisme. Ribera va adoptar el tenebrisme dels flamencs i holandesos presents a Roma, però no va deixar de veure i assimilar les aportacions del món classicista. Va completar la seva formació enriquint-se amb altres fets de la cultura italiana que aviat li van ser familiars. Abans que res, l’estudi de la gran pintura del renaixement.

En l’educació de Ribera hi ha un altre element que el distancia dels artistes espanyols, és l’estudi de l’antiguitat clàssica, fonamentada pel barroc europeu. Al llarg de les seves obres s’hi pot veure que Ribera no era un pintor amb un únic registre, superant el tenebrisme inicial que va practicar, sinó que va tornar als intensos contrasts de llum i d’ombra quan l’assumpte ho exigia o quan la iconografia ho reclamava.

El mandat del Comte de Monterrey (1631-1637) va suposar pel pintor uns anys de gran activitat perquè el virrei va patrocinar obres que li van donar ocasió per una transformació del seu estil, abandonant subtilment el seu tenebrisme radical i donant entrada a un pictoricisme extraordinari. S’obria així a un concepte més lluminista i una major preocupació pel color, amb tons d’argent, daurats i rosats, i transformant les seves pinzellades amb un toc més lleuger i vibrant. Aquest canvi es deu a la seva pròpia reinterpretació de la pintura de Ticià i Veronese.

En aquesta línia i època es troba el quadre que veiem a l’encapçalament realitzar l’any 1636 i titulat Combat de dones. Forma part d’un encàrrec que Ribera i d’altres artistes van rebre del Comte de Monterrey, per realitzar entre tots un cicle de més d’una trentena de quadres sobre temes de la història de Roma.

I Ribera que era un home observador i que sovint es fixava en temes poc coneguts, va escollir un fet infreqüent: un combat entre gladiadores que encara que se’n té poca informació, se sap que també van existir i a l’igual que els homes, anaven a lluitar als amfiteatres.

Es molt probable que la idea se l’acudís perquè feia alguns anys s’havia produït un fet també insòlit a Nàpols que va ser molt comentat: un duel entre dues dones davant la presència del virrei espanyol. Les dones eren Isabella da Carazzi i Diambra de Pettinella i el motiu del duel era degut a un amor que les dues compartien per un home, Fabio de Zeresola.

Possiblement Ribera va voler fer de pas una crítica encoberta als freqüents duels d’honor que tenien lloc a Nàpols entre homes i pel seu caràcter inusual en ser aquest entre dues dones, ho volgués lligar amb els combats de gladiadores, també inusuals.

Qui vulgui veure l’original d’aquest quadre, no cal que viatgi a Nàpols doncs el tenim més a prop, a Madrid, al Museu del Prado.

Per veure l’obra a pantalla completa cliqueu aquí.

Així era Josep de Ribera, un dels grans mestres del barroc. Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: