COMENTARI D’UN QUADRE: BEATA BEATRIU, DE DANTE GABRIEL ROSSETTI

Charles Dickens va descriure a la seva obra Temps difícils (1854) una típica ciutat industrial anglesa: tristor, uniformitat, lletgesa…  Dominen en aquella època les sòlides virtuts burgeses,  els principis del capitalisme en expansió, i la classe obrera comença a prendre consciència de la situació, mentre es valora allò que és purament funcional. En quant a l’artista, en front de l’opressió del món industrial, l’ampliació de les ciutats ocupades per multituds anònimes, l’aparició de noves classes que no tenen en absolut en l’estètica una necessitat, sent amenaçats els seus ideals i decideix ser, per dir-ho d’una manera planera, diferent, i així, la seva consigna serà l’art per l’art: serà la religió de la bellesa, la religió de l’estètica. L’art es separarà de la moral i de les exigències pràctiques dels nous temps i voldrà conquerir pel seu món els aspectes més inquietants de la vida: la transgressió, la malaltia, la mort…

En aquest context va crear el polifacètic  Dante Gabriel Rossetti, (1828-1882) doncs era pintor, poeta, il.lustrador i traductor.

Encara que era londinenc de naixement i d’educació, venia d’italians, com denota el seu nom. El seu pare era Gabriel Rossetti, un italià erudit que havia emigrat a Anglaterra. L’erudició de Dante Gabriel li venia doncs per influència paterna i aquesta influència no havia recaigut sols en ell, també els seus germans tenien coses a dir: la seva germana Christina era poetessa i William Michael, crític.

Encara que el jove Rossetti era conegut com Gabriel, ell sempre signava els seus escrits com Dante per les implicacions literàries que el nom té.

Des de molt jove va mostrar un gran interès per la literatura. Com tots els seus germans, aspirava a ser poeta. No obstant això, també volia pintar i mostrava un gran interès en l’art italià, especialment el medieval.

Publicava traduccions de Dante i d’altres poetes italians medievals, i el seu art buscava adoptar l’estil dels renaixentistes italians primitius.

Les primeres grans pintures de Rossetti mostren algunes de les qualitats realistes del primer moviment prerafaelita. Un dels elements pictòrics pel que destacava Rossetti dins d’aquest moviment era la utilització del cabell pèl-roig que era senyal de sensualitat pel simbolisme.

No obstant, les seves primeres pintures no van tenir una bona acollida i això va fer que es retirés de les exposicions públiques i es dediqués a l’aquarel.la especialment doncs aquesta es podia vendre en privat. La temàtica del seus quadres es basava en textes de Dante i en particular en l’obra La vida nova que ell havia traduït a l’anglès.

No obstant, va tornar a la pintura i va ser un dels membres més destacats del moviment prerrafaelita (volien recuperar virtuts pictòriques anteriors a Rafael), de fet va ser un dels fundadors.

Rosetti s’havia casat al 1860 amb Lizzy Siddal i se’n va anar a viure a Chatham Place on les habitacions eren fredes i fosques, cosa que faria empitjorar la salut de la noia que ja no era massa bona. Dante li va ser infidel amb més d’una dona i Lizzy va tenir un avortament. Quan només feia dos anys del casament, s’acabaria suïcidant prenent làudan encara que el certificat de defunció va dir que la mort havia estat accidental.

Malgrat les infidelitats, Rossetti va sentir molt la seva mort i va decidir mudar-se traslladant-se a Chelsea on va pintar el quadre que veiem a la ressenya d’avui, pintura que es considerada com l’estela funerària de la seva dona i on apareixen representats el propi Rossetti com Dante (el poeta) i Lizzy com la beata Beatriu (basada en un personatge del mateix poeta). Utilitzant la figura de la seva difunta dona, recrea la Beatriu de l’obra de Dante Alighieri La vita nouva (que com s’ha dir més amunt ell havia traduït) pocs moments abans de morir.

La figura de la beata està representada amb una expressió d’èxtasi i el conjunt de la pintura conté diversos elements simbòlics.

Així, veiem com sobre les mans té un ocell maligne que subjecta al pic un rosella; les roselles son flors efímeres i que per això simbolitzen tant la passió com la mort. A més, de les seves llavors es pot extreure opi que era la droga que Lizzy va utilitzar pel seu suïcidi.

Rere Beatriu apareixen dues figures que es miren mutuament: son Dante i Amor, que es troben en aquest segon terme donades les circumstàncies que el matrimoni de Dante havia agafat. A la dreta trobem un rellotge de sol que simbolitza l’inexorable pas del temps i que a la infeliç Lizzy (Beatriu en el quadre) li quedava poc.

De manera que podem veure a la composició una barreja entre realitat i irrealitat, de poesia i fantasia, elements característics dels quadres de Rossetti.

Qui vulgui contemplar l’original de l’obra haurà de viatjar fins Londres doncs es troba exposada a la Tate Gallery.

Per veure el quadre a pantalla completa, cliqueu aquí: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cf/Dante_Gabriel_Rossetti_-_Beata_Beatrix%2C_1864-1870.jpg

L’artista prerafaelita Dante Gabriel Rossetti.

Per saber més d’ell: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dante_Gabriel_Rossetti

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: