COMENTARI D’UN QUADRE: DÀNAE, DE CORREGGIO

File:Correggio 008.jpg

Antonio Allegri da Correggio, conegut simplement com Correggio, ha passat a la història de l’art com un dels pintors més importants de l’anomenada Escola de Parma. Es un exemple de l’esplèndida pintura que es feia en el Renaixement italià i és també responsable d’alguna de les obres més sensuals del segle XVI.

Va ser també un predecessor, per alguns elements, de l’art Barroc (certs escorços) i Rococó que aflorarien després d’ell.

Era un artista estilísticament eclèctic doncs es podia inspirar tant en Leonardo da Vinci com en en Mantegna, Raimondi o Tiziano.

Encara que algun historiador va dir que l’estil de Correggio hagués estat molt millor si hagués tingut un contacte artístic més estret amb Roma, a partir dels segles XVIII i XIX, les seves obres van començar a aparèixer en diversos diaris de viatgers que arribaven a Itàlia de visita. Això és un senyal evident de que la seva pintura s’estava revaloritzant durant aquells temps.

En els catàlegs artístics actuals, Correggio compta amb un bon nombre de pintures famoses, especialment sobre els amors de Júpiter, temes que va agafar de les Metamofosis d’Ovidi. Es tractaven d’un conjunt de pintures sensuals que van ser encarregades per Frederic I Gonzaga de Màntua amb la intenció de què fossin part de la decoració d’una habitació del Palazzo Te. Aquesta habitació portaria per nom precisament Cambra d’Ovidi.

Una d’aquestes obres és la que va realitzar l’any 1531 dedicada a Dànae (en grec, Dànae vol dir assedegada, la que té set), la filla d’Acriso, el rei d’Argos.

Aquest rei estava decebut per no tenir hereus masculins, així que va decidir consultar l’oracle de Delfos per saber si aquesta situació canviaria. El pronòstic de l’oracle va ser que tindria un net i que aquest el mataria. Per evitar-ho, va tancar la seva filla Dànae en una torre de bronze però el déu Jupiter va saber de la bellesa que hi havia tancada a la torre i es va convertir en pluja d’or que va caure sobre Dànae i la va deixar embarassada. Nou mesos després, Dànae va donar a llum. El nen es va dir Perseu.

Acrisio, en veure que el nou nat era un nen, es va contrariar perquè temia per la seva vida però no podia matar el nen perquè era un descendent de Zeus; així que va decidir llançar a la mare i al fill al mar en un cofre de fusta. Zeus, que ho va veure, va ordenar Posidó que calmés el mar i d’aquesta manera els dos nàufrags van poder salvar la vida. Van arribar a la costa de l’illa de Serifos, al mar Egeu, on van ser recollits per Dictis, germà del rei de l’illa, Polidectes, qui va criar a Perseu com si fos el seu fill.

Anys més tard, quan Perseu es va fer adult, la profecia de l’oracle es va fer realitat. Va marxar cap a Argos però passant primer per Larisa, on s’estaven celebrant uns jocs atlètics. Acrisio estava allí per casualitat  i Perseu el va colpejar accidentalment amb una javelina provocant-li la mort. La profecia es va complir.

El punt d’aquesta història que Correggio presenta a la seva obra és el moment previ al que Zeus cau sobre Dànae convertit en pluja d’or. El pintor situa a l’esquerra una finestra oberta que insinua un paisatge, i representa Dànae recolzada sobre un llit cobert per elegants i rics llençols blancs. Davant Dànae, Eros està fent d’intercessor entre Júpiter i ella mentre uns amorets estant gravant una tauleta en primer pla.

Dànae té el cabell ros, tal com era moda en la dona del Renaixement, i la seva cara exhibeix un aspecte difícil de desxifrar des d’un punt de vista psicològic i una mica misteriós. Aquest és també un aspecte bastant habitual en la representació de la dona renaixentista (o d’una deessa de l’època).

La part inferior del tors de Dànae apareix tapada pel llençol, en una exposició més moderada que la de la versió de Tiziano de catorze anys després sobre aquest mateix tema on la pluja és molt més conspícua.

L’escena està realitzada amb el característic estil de Correggio, és a dir, manifestant dolçor i tendresa, incidint en els escorços que anuncien el Barroc.

Aquesta és una de les més atractives escenes mitològiques del segle XVI. Qui vulgui veure el quadre al natural, haurà de viatjar a Roma, a la Galeria Borghese.

Per saber més de Correggio: http://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_da_Correggio

Per veure el quadre a pantalla completa cliqueu aquí: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bd/Correggio_008.jpg

Image

Aquest era Correggio.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: