COMENTARI D’UN QUADRE: LA LLOTJA, DE RENOIR

La llotja és una pintura a l’oli realitzada per un dels més importants pintors francesos de la història de l’art,  Pierre-August Renoir. La va realitzar l’any 1874 i està considerada com una de les obres més interessants del període impressionista.

Els impressionistes van compondre diverses obres amb imatges de llotges en el seu desig per representar escenes de la vida moderna. Per això Renoir mostra les diversions de la burgesia parisenca, entroncant així amb el Realisme.

No només a França, també a Anglaterra pintar escenes de la vida quotidiana es va convertir en el principal objectiu dels artistes en el segle XIX. Tant les imatges com l’estil s’encaminaven cap a la modernitat i van refusar els valors i les normes de L’Acadèmia i van començar a plasmar escenes que destacaven per la seva rellevància social o política.

En aquesta línia, Renoir va representar una elegant parella a la llotja d’un teatre d’òpera.

Els models eren Edmond Renoir, germà del pintor i Nini, model professional.

Les dues figures son protagonistes absolutes de la representació, especialment Nini en primer pla.

Veiem que l’artista utilitza una pinzellada ràpida i empastada, sense atendre gairebé als detalls; s’incorporen les ombres acolorides i l’efecte atmosfèric que dilueix els contorns.  També s’observa un esplèndid joc de contrasts cromàtics en el que el color negre vol tenir el seu protagonisme derivant la seva densitat cap als vestits d’Edmond i Nini i les ulleres que ell sosté amb la mà.

Renoir sempre destacarà pel seu exquisit dibuix, com es posa de manifest amb el rostre de la noia, ple de volum i bellesa. Destaca el treball dels ulls, la boca i la delicada pell de la model que contrasta amb el rostre d’Edmond més a l’ombra. La cara d’aquest és més indefinida i la galta esquerra sembla confondre’s amb el fons.

Els rouches del vestit a l’alçada del canell de la noia estan realitzats amb tènues difuminats de pintura, una tècnica que era habitual en Renoir.

I al coll veiem un magnífic collar fet a base d’infinitat de punts de color blanc que fan contrast i brillen amb els tons crema de les seves carnacions.

D’altra banda, unes delicades pinzellades creen el vermell de les flors que adornen el vestit. L’abundància i riquesa de les teles del vestit contrasta amb el to de la pell, ressaltant encara més per les roses que adornen el seu cabell.

Considerant el conjunt de les obres de Renoir, s’ha de dir que encara que no de manera exclusiva, és un pintor de dones. Les seves obres revelen un tipus de dona molt original que ja es veu aparèixer des del seu començament. Es el de la jove parisenca que va des de la burgesia fins a la classe obrera, des de la modista fins a la jove que balla als locals de Montmartre, una figura esvelta i vestida amb gràcia, somrient i ingènua.

A questes parisenques dels segle XIX i XX, Renoir els dóna un atractiu comparable amb el que van imprimir els pintors del segle XVIII en un món ben diferent i en unes dones de classe també diferent.

Renoir deia que en pintura i literatura el talent només es mostra en el tractament de la figura femenina. Doncs aquesta obra és un magnífic exemple per la seva bellesa simple i tècnica, del talent del pintor.

Qui vulgui veure l’original d’aquest quadre hauré de viatjar a Londres dons es troba a la Courtauld Gallery de la capital anglesa.

El pintor Pierre-August Renoir.

Per saber més d’ell: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pierre-Auguste_Renoir

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: