COMENTARI D’UN QUADRE: LA RENDICIÓ DE BREDA, DE VELÁZQUEZ

Archivo:Velázquez - de Breda o Las Lanzas (Museo del Prado, 1634-35).jpg

La rendició de Breda o Quadre de les Llances, és una de les pintures més conegudes de Diego Velázquez.

Per entendre des del punt de vista històric aquesta obra del pintor sevillà cal remuntar-se a la guerra dels vuitanta anys (també coneguda com la guerra de Flandes) que a cavall dels segles XVI i XVII tenia lloc als Paisos Baixos que lluitaven per independitzar-se d’Espanya.

La ciutat de Breda va ser presa pels neerlandesos i com que Felip IV no volia perdre aquesta plaça perquè estratègicament era molt important (des d’aquí es podia maniobrar per obtenir altres conquestes) va decidir enviar-hi al millor estratega militar de l’època, el genovès Ambrosi de Spinola, junt amb un exercit de quaranta mil homes.

Les cròniques de l’època expliquen que la defensa de Breda, a càrrec de Justí de Nassau, va ser heroica, fins que la guarnició va acabar per rendir-se el dia 5 de juny de 1625. Va ser una capitulació honrosa que l’exèrcit espanyol va reconeixer com a tal, valorant la valentia que havien demostrat els assetjats. Per aquesta raó es va permetre que la guarnició surtís formada en ordre militar, amb les seves banderes al front. Spinola i els generals espanyols que anáven amb ell van donar l’ordre de què el vençuts fossis respectats i tractats amb dignitat.

Algunes cròniques expliquen també el moment en que Spinola esperava fora de les fortificacions al general neerlandès Justí de Nassau: l’entrevista va ser pràcticament un acte de cortesia i l’enemic va ser tractat amb cavallerositat. Es aquest el moment històric el que Velázquez va representar en el seu quadre.

El pintor andalús desenvolupa al tema sense vanaglòria ni sang. Els dos protagonistes estan just al centre de l’escena i semblen dialogar més com amics que com enemics. Justí de Nassau té les claus de Breda a la mà i fa el gest d’agenollar-se però això és impedit per Ambrosi de Spinola que li posa la mà a una espatllà perquè no ho faci.

Això és una ruptura amb la tradicional representació de l’heroi militar que gairebé sempre es representava alçat sobre el derrotat, humiliant-lo. També s’allunya de la gravetat que acostumava a dominar els quadres de batalles.

Velázquez representa amb realisme al general Spinola, a qui coneixia personalment. Un realisme semblant el podem trobar en el rostre dels soldats doncs si ens fixem, molts son tractats com retrats.

El quadre es va pintar per la decoració del Saló dels Regnes del Palau del Retiro. El Parc del Retiro que coneixem avui és una part dels terrenys de què constava la finca.

Aquest Saló dels Regnes era l’estància més rellevant del conjunt doncs era on Felip IV rebia als embaixadors i autoritats estrangeres. Per això, amb la fi d’impressionar-los amb imatges de poder bèl.lic i econòmic, s’hi van penjar quadres com aquest de Velázquez. També s’ha de dir que la major part de les pintures eren ja relativament antigues doncs Espanya havia començat el seu declivi com potència mundial .

En l’actualitat el quadre està exposat al Museo del Prado a Madrid.

Aquest video ens explica més detalls de l’obra:

Per saber més d’en Velázquez: http://es.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: