COMENTARI D’UN QUADRE: LAS HILANDERAS, DE VELAZQUEZ

Archivo:Velázquez - La Fábula de Aracne o Las Hilanderas (Museo del Prado, 1657-58).jpg

La faula d’Aracne, popularment coneguda com Las hilanderas és una de les millors obres del pintor sevillà Diego Velázquez i de tot el barroc espanyol.

Velázquez va pintar el quadre cap al 1657, quan es trobava en la seva millor època creativa, per encàrrec d’un client particular anomenat Pedro de Arce. Aquest de Arce era una persona molt vinculada a la cort espanyola, tant, qui era el que organitzava les jornades de cacera del rei Felip IV.

El quadre tracta d’un tema mitològic: la faula d’Atenea i Aracne, en una escena del mite d’Aracne que s’explica en el llibre sisè de Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi: una jove de Lidia, Aracne, va afirmar que podia competir amb la deessa Atenea, la inventora de la filosa (rueca), teixint el tapís més bonic. A l’esquerra, podem veure a Atenea (amb l’artefacte de la filosa que la dintingeix al costat) fingint ser una dona vella (per això porta un mocador  al cap com si tingués el cabell blanc); podem saber que es tracta de la deessa i no d’una anciana perquè Velázquez ens deixa una pista perquè ho poguem entendre: Atenea mostra una cama i aquesta és de llisor jove. A més, al costat té un gat. Aquí aquest animal tindria el sentit simbòlic de l’engany (van haver èpoques on els gats estaven molt malt considerats, fins i tot a l’edat mitjana se’ls perseguia perquè se’ls considerava vinculats al diable)

Al fons es representa el desenllaç de la faula. El tapís confeccionat per Aracne està penjat a la paret: el seu tema constitueix una evident ofensa contra Palas Atenea doncs Aracne ha representat alguns dels engayns que utilitza el pare de Palas (el deu Zeus) per aconseguir els favors sexuals de dones i deesses. Davant del tapis es poden veure dues figures que son la deessa vestida amb els seus atributs (com per exemple, el casc) i davant d’ella Aracne que porta un vestit de plegats clàssics. Estan col.locades de tal manera que semblen formar part del tapis. Tres dames contemplen com la deessa ofesa, en senyal de càstig, va a atransformar a la jove Aracne en aranya, condenant-la d’aquesta manera a teixir eternament. “No volies teixir? Doncs ara teixiràs tota la teva vida”, deu pensar la deessa.

Velázquez divideix l’obra en plans, en la forma d’aquells quadres medievals que han de “llegir-se” en un ordre determinat, com si fossin les pàgines d’un llibre. Aconsegueix que la nostra vista passi de la filadora il.luminada de la dreta, a la de la esquerra, per saltar per sobre de la que s’ajup a la penombra fins l’escena del fons. Allí, una de les dones es gira cap a nosaltres com si es sorprengués de veuren’s. Aquesta tipus de joc pictòric s’utiliava bastant en el barroc.

En quant als colors, l’artista sevillà fa servir capes de pintura fines, diluides. Sobre tot en les seves últimes obres, Velázquez utilitzaria una gran varietat de tons ocres aplicats d’una manera que era poc comuna a la seva època: molt diluits i amb pinzells d’asta fina i llarga. El domini dels pinzells que té aquest artista és extraordinari doncs es capaç de definir el que vol pintar amb poca matèria i poques pinzellades, transformant una taca en figura, segons la distància de l’espectador. La seva pinzellada solta és similar a la que utilitzarien els impressionistes dos-cents anys més tard.

Un altre dels aspectes destacables que té aquesta obra és el dinamisme que Velázquez sap imprimir al quadre, donant sensació de moviment, en el gir de la roda fins al punt que no podem arribar a veure els radis per la velocitat a la que gira, i també en el personatge de la dreta que debana la llana tan rapidament que sembla que tingui sis dits.

El quadre va patir una modificació quan pertayia a les col.leccions reials: va ser eixamplat pels quatre costats per la qual cosa aquestes parts, com per exemple la finestra circular de dalt, ja no son obra de Velázquez.

Va ser a començament del segle XVIII que aquesta pintura va passar a formar part de les col.leccions reials i després va ingressar al Museu del Padro de Madrid que és on es troba ara.

Per saber més d’en Velázquez: http://es.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez

Autoretrat de l’artista Diego Velázquez quan tenia 44 anys.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: