COMENTARI D’UN QUADRE: VELLA FREGINT OUS, DE VELAZQUEZ

Vella fregint ous és un quadre de joventut del mestre sevillà Diego Velázquez. El va pintar a la seva ciutat, Sevilla, al 1618, és a dir, només un any després del seu exàmen com pintor.

El quadre pertany al gènere bodegó i representa una escena a una cuina poc profunda, il.luminada amb forts contrastos de llum i ombra. La llum, dirigida des de l’esquerra, il.lumina tot el primer pla, destacant amb la mateixa força figures i objectes sobre el fons fosc de la paret de la que pengen una petita cistella de vímet i uns llums d’oli.

Una vella amb toca blanca està cuinan un parell d’ous que es poden veure a la meitat del procès de cocció flotant en liquid dins d’una cassola de fang gràcies al punt de vista elevat de la composició.

Amb una cullera de fusta a la mà dreta i un ou que es disposa a trencar contra el cantell de la cassola a la mà esquerra, l’anciana suspèn l’acció i aixeca el cap davant l’arribada d’un noi amb un meló d’hivern sota el braç i un flascó de cristall. Davant de la dona i en primer terme es disposen una sèrie d’objectes vistos amb el mateix punt de vista elevat: un gerro de pisa de vidre junt a un altre de vidre verd, un morter, un plat de pisa fons amb un ganivet, cebes i pebrines. I recolzat al fornell brilla un calder de bronze.

Els objectes han sigut estudiats de forma individual i destaca l’atenció amb la que han estat tractades les textures amb una molt intel.ligent utilització de la llum que es parcialment absorbida per les peces de ceràmica i es reflexa en les de metall, gairebé disposats de manera alterna.

L’interès que tenia Velázquez pels efectes òptics i el seu tractament pictòric es posa de manifest en els ous flotant en el líquid (podria ser oli o aigua) en els que aconsegueix mostrar el procès de canvi pel qual la transparent clara de l’ou cru es va fent opaca en quallar-se, detall que indica el seu interès per captar coses fugaces, aturant el procediment en un moment concret.

Però més enllà de l’atenció que dona a aquests objectes i a la seva percepció visual, Velázquez ha assajat una composició complexa en la que la llum juga un paper important connectant figures i objectes en plans creuats.

La relació entre els dos protagonistes del quadre resulta, en canvi, ambigua. El noi dirigeix la seva mirada cap a l’espai que ocupem nosaltres mentre que la mirada de l’anciana sembla com si es perdés a l’infinit, creant això un cert aire de misteri. Sobre aquest fet hi ha alguna teoria que diu que el pintor podia representar aquí una dona cega i que el que pretenia era confrontar el sentit de la vista (el del noi) amb el sentit del tacte (el de la vella), és a dir, que aquest quadre tracta dels sentits i de les distintes maneres de captar una mateixa realitat a partir de dos sentits diferents.

També cal remarcar la sensació de quietud que desprèn la composició.

Si volem contemplar l’original d’aquesta obra haurem de viatjar fins a Edimburg, Escòcia, doncs el quadre es troba exposat al National Gallery of Scotland.

Per saber més de Velázquez: http://es.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez

Aquest era Diego Velázquez.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: