COMENTARI D’UNA ESCULTURA: DAVID, DE MIQUEL ANGEL

El David de Miquel Àngel.

La mirada de David.

Detall de la mà dreta.

Aquesta és una de les escultures més famoses de la història: El David esculpit per Miquel Àngel Buonarroti. Un gegant de més de cinc metres d’alçada realitzat entre 1501 i 1504.

La primera idea que ens ve al cap son les habitual referències bíbliques sobre el personatge: la representació del rei jueu en el moment previ a enfrontar-se amb Goliat. Però la realitat, en relació a l’escultura de Miquel Àngel,  no s’acaba aquí, té un significat polític que ara explicarem:

L’any 1434 Florència era dominada per Cosme, membre de la influent família dels Medici; de fet, ell havia assumit el poder total, era Il Signore dels toscans. Altres Medicis van anar succeint-se al llarg d’aquell segle XV mantenint el seu poder absolut,  fins que al 1494 va esclatar a Florència una revolta contra aquesta família. L’últim Medici governant, Piero, es va haver de rendir  davant les forces de Carles VIII de França que ajudaven els florentins encapçalats pel religiós Girolamo Savonarola. Aquest home acabaria aconseguint el poder de la resultant República de Florència. Com que Savonarola era extremadament religiós, ell i els seus seguidors es van dedicar a perseguir tot allò que es pogués considerar vanitós, perquè certs objectes podien ser “pecaminosos”. En aquesta línea es va crear una anomenanda “foguera de les vanitats” on es van cremar aquests objectes, entre els quals hi havia obres de Boticelli o Miquel Àngel.

Finalment, les disputes entre aquest religiós i els Borgia, especialment amb el papa Alexandre VI, acabarien per costar-li la vida.

El gran poder del papat no acabava de convèncer els florentins que no podien competir amb ells en aquest aspecte, de manera que en aquest context neix el gran David de Miquel Àngel: un símbol, no dels jueus sinó dels propis florentins davant l’amenaça dels estat veïns, molt especialment els Estats Pontificis.

Quan al 1494 els Medici van ser expulsats i Savonarola i els seus es dedicaven a cremar peces d’art (entre altres coses), Miquel Àngel s’havia vist obligat a tornar a casa del seu pare, viatjant per Venècia, Bolònia i Roma, fins que el 1501 l’Opera del Duomo de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència li va encarregar fer el David.

L’obra que en va resultar contrasta amb les representacions prèvies que havien fet Donatello i Verrocchio en les quals David és representat amb el cos de Goliat assassinat. En la versió de Miquel Àngel, Goliat no apareix, de manera que s’interpreta que encara no ha estat vençut, el que encaixa amb el sentit al.legòric de l’amenaça externa que tenien que florentins que estava per vèncer si calia.

Una altra diferència amb les representacions anteriors és que David no és un noi sinó un home molt musculós que encara no és victoriós sinó que manifesta tensió i estar preparat pel combat. El seu cos es troba girat en un lleuger contrapposto (oposició equilibrada de les diferents parts del cos humà per donar sensació de moviment): la cama esquerra s’avança a la dreta, el braç esquerre s’eleva i es corba fins que la mà toca gairebé l’espatlla, mentre el braç dret es deixa caure fins que la mà toca la cuixa, el tors es corba subtilment, el cap mira cap a l’esquerra mantenint els ulls fixos en l’objectiu arrufant les celles.  El rostre evidencia la tensió continguda i a més a una ganyota d’odi.

El moviment és contingut i la mirada ha estat interpretada en el sentit de que l’escultura mostra el moment en que David ha pres la decisió d’atacar però encara no ha començat el combat.

Curiosament van ser les diverses fractures que tenia el bloc en que Miquel Àngel va haver de fer l’escultura les que el van encaminar cap a la forma final que en va sortir. El buit que tenia el bloc al flanc esquerre origina que l’escultura es recolzi completament en el peu dret, generant un contrapposto en la figura i fent que la part esquerra es balancegi cap a la part dreta del cos. El cap de David gira cap a l’esquerra mentre que les seves espatlles s’escoren cap a la dreta, en el sentit oposat al dels malucs. A l’Alt Renaixement, el contrapposto era considerat un símbol de l’escultura antiga, molt apreciada en aquella època.

Es per aquest motiu que el David es va convertir en paradigma de l’escultura renaixentista gràcies a l’intel.ligent ús dels contrapposto.

Una curiositat per acabar: aquest David no està circumcidat malgrat ser jueu, cosa que contradiria la llei judaica. La incoherència és deguda a la visió que tenia l’art renaixentista sobre l’ésser humà, molt menys lligat a la religió i més als valors de la bellesa.

Qui vulgui veure l’original de l’escultura haurà de viatjar a Florència, a la Galeria de l’Acadèmia.

Per saber més de Miquel Àngel: http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_%C3%81ngel

Miquel Àngel Bounarroti.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: