COMENTARI D’UNA PINTURA: PROSERPINA, DE DANTE GABRIEL ROSSETTI

La Proserpina de Dante Gabriel Rossetti.

Aquí podem veure millor el detall del cabell.

El Joc de color entre la magrana i els llavis de Proserpina.

Entre 1828 i 1882 va viure el polifacètic Dante Gabriel Rossetti, doncs era pintor, poeta, il.lustrador i traductor.

Encara que era londinenc de naixement i d’educació, venia d’italians, com denota el seu nom. El seu pare era Gabriel Rossetti, un italià erudit que havia emigrat a Anglaterra. L’erudició de Dante Gabriel li venia doncs per influència paterna i aquesta influència no havia recaigut sols en ell, també els seus germans tenien coses a dir: la seva germana Christina era poetessa i William Michael, crític.

Encara que el jove Rossetti era conegut com Gabriel, ell sempre signava els seus escrits com Dante per les implicacions literàries que el nom té.

Des de molt jove va mostrar un gran interès per la literatura. Com tots els seus germans, aspirava a ser poeta. No obstant això, també volia pintar i mostrava un gran interès en l’art italià, especialment el medieval.

Publicava traduccions de Dante i d’altres poetes italians medievals, i el seu art buscava adoptar l’estil dels renaixentistes italians primitius.

Les primeres grans pintures de Rossetti mostren algunes de les qualitats realistes del primer moviment prerafaelita. Un dels elements pictòrics pel que destacava Rossetti dins d’aquest moviment era la utilització del cabell pèl-roig que era senyal de sensualitat pel simbolisme.

No obstant, les seves primeres pintures no ven tenir una bona acollida i això va fer que es retirés de les exposicions públiques i es dediqués a l’aquarel.la especialment doncs aquesta es podia vendre en privat. La temàtica del seus quadres es basava en textes de Dante i en particular en l’obra La vida nova que ell havia traduït a l’anglès.

No obstant, va tornar a la pintura amb majúscules i ens va deixar obres com la que va acabar l’any 1784. Es la que veiem a l’encapçalament; el seu nom: Proserpina.

Aquest quadre porta quaranta anys en mans d’un membre del parlament escocès però ara torna a veure la llum per la sort de tots perquè es posa en subhasta a Londres, a Sotheby’s, el pròxim 19 de novembre.

En l’obra, Dante Gabriel Rosetti ens mostra el seu habitual estil prerafaelita representant la deessa romana que vivia a l’altre món durant l’hivern.

Aquesta Proserpina es una molt atractiva dona de delicats trets facials, esveltes mans, pell pàl.lida i gran cabellera. De fet, Proserpina no és altra que la famosa model Jane Morris per la que Rossetti sentia un amor gairebé obsessiu. En aquella època, Morris representava l’ideal de bellesa prerafaelita i era la musa tant de Rossetti com de William Morris, el seu marit i també artista.

Està representada en un passadís ombrívol del seu palau amb el fruit fatal a la mà.

A la part superior dreta del quadre es veu una escriptura. Es tracta d’un poema d’enyorança que Rossetti va compondre per Jane convertida en Proserpina. Ell volia seduir-la així perquè sabia que la model era infeliç amb el seu marit. De fet, amb la composició del quadre, en fa un paral.lelisme: Proserpina havia sigut mig empresonada al món subterrani d’Hades per haver provat una magrana prohibida i Jane estava també atrapada, en el seu cas per les convencions socials, i tastant igualment la fruita prohibida.

Cal aclarir en que la mitologia greco-romana, Proserpina era la filla de Ceres i va ser portada al món subterrani per Hades, el seu oncle, que en enamorar-se d’ella, la va raptar. Zeus va ordenar a Hermes que la busqués i la retornés a la Terra. Hermes la va trobar però de manera involuntària ella va trencar l’acord de que per sortir del món de les ombres no havia de menjar-hi ningun tipus de fruita i es va cruspir grans de magrana. A causa d’això, se li va ordenar romandre sis mesos l’any a l’Hades i només se li permetria anar a la Terra els altres sis.

De manera que aquesta pintura vol reflectir la complicada situació tant de Proserpina com de Jane Morris, les dues amb existències dividides, la deessa entre dos mons totalment oposats i la model entre el seu marit i fills i Rossetti.

La magrana atrau la mirada de l’espectador i el seu color juga amb el color dels llavis de Proserpina. L’heura darrere de la noia és una representació simbòlica de la memòria i del pas del temps mentre que l’ombra que omple una part de la paret és una referència a l’Hades, i el reflex de llum solar que s’hi veu, és la seva visió de la Terra. Els espectaculars plecs del seu vestit ens parlen del vessar de l’aigua, del canvi de les marees, i el cremador d’encens que veiem a baix a l’esquerra denota el caràcter immortal de la deessa. El color dels ulls de la noia, de mirada trista, juga amb el color de la major part de la composició i ens indiquen que està mirant cap a l’altre regne, el de la foscor.

Donen ganes d’anar a Londres el pròxim mes de novembre i licitar a la subhasta per aquesta meravella. Algú s’anima?

Si voleu saber més sobre el mite de Proserpina (Persefone a la mitologia grega), us recomano aquest enllaç: http://www.blogerre.com/2013/05/la-diosa-de-los-infiernos-persefone.html#links

L’artista prerafaelita Dante Gabriel Rossetti.

Per saber més d’ell: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dante_Gabriel_Rossetti

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: