CORPUS CHRISTI, DE JAN KOMASA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Bartosz Bielenia és Daniel (o el pare Tomasz, un fals capellà).

 

Daniel, un jove de vint anys, experimenta una transformació espiritual mentre viu en un centre de detenció juvenil. Vol ser sacerdot, però això és impossible degut als seus antecedents penals. Quan es enviat a treballar a la fusteria d’una petita localitat, a la seva arribada es vesteix de sacerdot i es fa càrrec accidentalment de la parròquia local.

L’arribada del jove i sorprenentment carismàtic predicador és una oportunitat perquè la comunitat local comenci el procés de sanament després d’una tragèdia que va succeir en aquesta petita població.

Les pel·lícules protagonitzades per impostors, i més si estan inspirades, encara que sigui lleugerament en fets reals com és el cas de Corpus Christi, sempre comporten un element inquietant relacionat amb el context social. Que un ésser humà es faci passar per un altre que és totalment oposat a ell i que tothom s’ho empassi té molt d’astut, esclar, però també de preocupant perquè a més, en aquest cas el noi és un delinqüent, cocaïnòman i violent, però els seus sermons improvisats i la deixada de banda d’allò que podríem qualificar com la mecànica de la repetició, desperten l’admiració dels feligresos. Que una persona amb el currículum que té aquest noi demostri saber molt més d’allò que corroeix als pecadors que d’allò que intuiria un experimentat sacerdot format en la diòcesi és tota una paradoxa sobre la pràctica catòlica.

El director Jan Komasa broda l’atmosfera equívoca de la trama i ens ofereix una lectura social i política d’un poble arrasat no solament per la pena d’un accident fatal sinó per l’espessa xarxa d’interessos i injustícies que entretenen al cacic local i a la mateixa església amb l’objectiu d’assolir una falsa pau social de la que s’enriqueixen. I mentre, Komasa ens manté en la incertitud de sobre quanta simpatia hauríem de sentir pel fals capellà, en una bona mesura perquè en ningun moment hi ha dubte de que tant ell com l’Església són uns hipòcrites.

Es curiosa la relació entre Daniel i els seus feligresos; ell busca una sortida per la seva existència, mentre que ells desitgen que algú els salvi del seu desconsol; es necessiten i es retroalimenten en una dinàmica que en part explica l’existència de la fe i de la religió.

Daniel (o el pare Tomasz) és interpretat per Bartosz Bielenia, un jove actor que és un portent en la capacitat de transmetre de manera creïble missatges tan contraposats com reals i recrea un personatge que està disposat a sobreviure a base de benediccions i també de violència. Es un rol difícil i la feina de Bielenia és notable.

Tampoc podem deixar de banda la fotografia a càrrec de Piotr Sobociński Jr, que és el fill de qui havia sigut col·laborador habitual del director Krzysztof Kieślowski, i pel que hem vist en aquesta pel·lícula, se li pot aplicar la dita “de tal buc, tal eixam”.

El conjunt de Corpus Christi és una penetrant investigació sobre les ambigüitats de la fe, la capacitat d’una persona feta malbé per ajudar d’altres i sobre qui té autoritat moral per pregonar la paraula de Déu.

Una interessant pel·lícula on l’estigma, la culpa i el perdó s’uneixen en una equívoca figura.

 

Aquest és Jan Komasa, un jove director polonès de cine i televisió que ja ha obtingut fama internacional i que cal seguir.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: