CUPIDO i PSIQUE, D’ANTONIO CANOVA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Cupido i Psique, d’Antonio Canova.

Primer pla de la parella.

Des de l’antre angle.

Vista posterior.

Primer pla de la vista posterior.

 

Un dels grans artistes del neoclassicisme italià va ser Antonio Canova. Va conrear els camps de la pintura i l’escultura i va ser sobre tot en aquesta última disciplina on va sobresortir.

El seu estil s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i les seves obres es van arribar a comparar en la seva època amb la millor producció de l’antiguitat. De fet, Canova va ser considerat com el millor escultor europeu del moment.

La seva influència va marcar l’escultura de tot el continent, i no sols en els artistes de la seva generació, sinó també en els posteriors del segle XIX.

Per ell, l’estudi directe de la naturalesa era fonamental perquè buscava la “bellesa natural” que veia reflectida en l’escultura grega clàssica, el cànon de la qual li era una referència ineludible.

En època de Canova, el neoclassicisme era una reacció contra la frivolitat del decorativisme rococó i com que s’inspirava en l’antiga tradició greco-romana, la temàtica recollia moltes històries de caràcter mitològic.

Una d’elles és la que veiem avui: Cupido i Psique.

L’escultura la va realitzar l’any 1797 quan l’italià ja era una figura capdavantera del moviment neoclàssic, tant de moda en aquella època gràcies a les teories de l’historiador d’art alemany Johann Joachim Winckelmann que deien que l’art antic era el que havia arribat a les més altes cotes a l’hora de plasmar l’ideal de bellesa i per això hauria de ser imitat en les obres del seu temps (Winckelmann va viure al segle XVIII).

Intentant plasmar aquest concepte de bellesa ideal, Canova va representar repetidament a Cupido amb la seva amant Psique. Una vegada realitzat, el grup va ser vist com l’encarnació de la innocència.

La jove Psique (aquest nom en grec significa ànima) sosté la mà de Cupido mentre que ell recolza el cap sobre l’espatlla d’ella. Psique li passa delicadament una papallona (que precisament era el símbol de l’ànima a l’antiga Grècia) suggerint que està lliurant l’ànima al seu estimat. Es doncs una escultura simbòlica.

Canova va saber capturar esplèndidament la calma contemplativa dels joves amants, els seus gràcils moviments, els plecs de la roba i l’esvelta silueta dels dos.

A Canova els seus contemporanis el descrivien com l’escultor de la gràcia i la joventut perquè veien en les seves obres l’encarnació de les idees que tenien sobre el concepte de bellesa.

Qui vulgui veure aquest grup escultòric in situ té dues opcions: o visitar el Louvre a París o viatjar fins a Sant Petersburg on trobarà una segona versió que va fer Canova que s’exposa al Museu Hermitage.

 

Antonio Canova no va ser només un extraordinari escultor. També va ser un molt bon pintor. Aquest autoretrat és seu.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: