DAMON GALGUT. LA PROMESA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Els Swart són una família blanca propietària des de fa generacions d’una granja als afores de Pretòria, Sud-àfrica. Com a conseqüència de la mort de la seva mare, es reuneixen tots al funeral a la casa familiar. Amor i Anton, dos dels fills de la difunta, rebutgen allò que la família representa -encara que ells dos ho viuen de manera diferent- i no obliden la promesa que el seu pare va haver de fer a la seva mare poc abans de que aqueta morís: que Salome, la dona negra que porta treballant tota la seva vida per ells i que la va cuidar en els seus últims dies, podria quedar-se amb la petita casa annexa en la que sempre ha viscut. Però el temps passa i la promesa no es compleix.

Fa poques setmanes ens ha arribat traduïda al català una de les novel·les més interessants publicades el 2021, tant interessant que va guanyar l’últim premi Booker. Ve signada pel reconegut novel·lista i dramaturg Damon Galgut. El seu títol és La promesa.

Galgut sap de què parla perquè ell mateix és de Pretòria, i ens presenta una obra de ficció que reflecteix la història dels últims quaranta anys a Sud-àfrica, basant-se principalment en l’era final de l’apartheid.

La novel·la tracta sobre les ferides racials d’aquella societat començant el 1986 amb la mort de Rachel, una dona jueva de quaranta anys, la mare difunta a la que ens referíem, qui volia que la propietat de la petita casa, Ca la Lombard, que  ocupa la seva criada negra Salome, passés a aquesta serventa com a mostra d’agraïment. La promesa la va fer en presència de la seva filla Amor, però el marit de Rachel, l’afrikaner Manie, -tot i que havia promès que ho faria en nom de la seva esposa- i la seva ultraconservadora família, finalment no la compleixen ni atenen les peticions posteriors d’Amor.

La narració segueix els passos de la família i fa una minuciosa exploració dels seus membres i els seus conflictes. Però més enllà del tema familiar, Galgut ens parla també dels canvis polítics i socials del país després de la fi de la segregació; així, veurem l’evolució de la divisió social de Sud-àfrica en la que encara que aquesta segregació és ja il·legal, en la pràctica el que trobem són dos grups de persones molt allunyades.

La novel·la està dividida en quatre capítols, els dos primers dedicats a cada un dels pares i el tercer i quart a dos dels tres fills. Tot i que és una obra dramàtica amb moments durs, l’autor sap com introduir un fi to irònic -a vegades sarcàstic- per alleugerir certes situacions i al mateix temps deixa anar bones imatges literàries.

Tornant a la família, cal dir que està composta per gent complicada, insatisfeta, que ni és feliç ni sap trobar un camí per ser-ho. Hi ha una frase en el llibre que els defineix bé: “la família Swart, tots ells cansats, tristos i complicats, cadascú a la seva manera”.

Galgut escriu amb una bona prosa que encara que sigui assossegada, ve trufada per infinitat de detalls que enriqueixen la narració que té una gran profunditat a través dels seus personatges molt treballats, independentment del seu color de pell o sexe. Expressa bé el que aquests personatges senten, perquè entra en el seu cervell saltant la narració des de fora d’ells a una altra des de dins, de manera que veiem bé quina és la seva psicologia, és com si els llegíssim el pensament.

La promesa llueix un bon estil literari, no és sols prosa amb disquisicions filosòfiques sinó que està acompanyada de pensaments íntims, dubtes i reflexions que els lectors compartiran perquè desprèn humanitat; així, a través d’una narració fluïda, la novel·la es converteix en una meditació profunda que ens invita a pensar.

També ens ofereix una minuciosa, a vegades gairebé cinematogràfica per detallada, descripció d’alguns espais i situacions.

Hi ha una frase que reflecteix la situació social: “l’Apartheid s’ha acabat. Ara podem morir l’un al costat de l’altre, en una proximitat íntima. L’únic que encara hem de resoldre és com viure”. I és que La promesa és molt més que una història familiar, és una lectura absorbent que cal anar assaborint a mesura que avances en ella.

 

Damon Galgut és novel·lista y dramaturg. Ha publicat nou novel·les i amb la aquí comentada, La promesa, ha guanyat el Premi Booker, guardó del que ja havia estat finalista en dues ocasions anteriors amb El buen doctor (2003) i In a Strange Room (2010).

La seva novel·la anterior, Arctic Summer (2014), va ser seleccionada per als premis Walter Scott i Foli.

Els seus llibres han estat traduïts a disset idiomes i al 2020 es va estrenar l’adaptació al cine de la seva novel·la The Quarry (1995).

Encara que ell és de Pretòria, actualment viu i treballa a Ciutat del Cap.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: