DANT ALIGHIERI, DE JERONI SUÑOL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

El Dant de Jeroni Suñol.

Primer pla del poeta italià.

 

El barceloní Jeroni Suñol va ser un dels nostres més destacats escultors de la segona meitat del segle XIX.

Es va formar a l’escola de la Llotja de Barcelona, complementant els seus estudis al taller d’un imatger. Al 1858 va obtenir una beca per anar a estudiar a Roma, com ja havien fet d’altres escultors catalans. Allí va establir contacte amb Marià Fortuny i el seu cercle d’amistats.

En tornar de Roma es va establir a Barcelona i posteriorment a Madrid, on va adquirir reconeixement i va rebre encàrrecs per realitzar diversos monuments a la capital, a Roma, a Girona, a Nova York, a Oviedo, a Navarra…

Des del 1882 va formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

La seva obra més coneguda és la que aquí comentem: Dant. La va realitzar durant el seu període romà i amb ella va guanyar una medalla de plata a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid el 1864.

Com és sabut, Dant Alighieri va ser un dels grans poetes italians de final de l’Edat Mitjana. La seva obra mestra, la Divina Comèdia, és una obra fonamental en la transició del pensament medieval al renaixentista i una de les grans obres de la literatura universal. A Dant se’l coneixia com “el poeta suprem” i estava considerat com el pare de l’idioma italià. A més va ser un home compromès perquè va participar activament en les lluites polítiques d’aquells temps (entre els segles XIII i XIV) i va ser un gran defensor de la unitat italiana. No és doncs estrany que escrivís tractats sobre política. També en va fer sobre filosofia i literatura.

Suñol ha representat a Dant meditant, assegut, inclinat cap endavant, la barba recolzada en una mà, el colze sobre el canell de l’altra mà, i està en un parèntesi de la lectura del llibre que té a la mà esquerra utilitzant un dit com punt de lectura. Els versos de Virgili li han hagut de suggerir la visió de l’immortal i ha d’estar pensant en el misteri de la vida. Porta una ampla indumentària que es plega com una túnica, d’una manera gens artificiosa que recorda les de les figures gòtiques. Es podria dir que l’expressió no està en el rostre, o almenys no solament en el rostre, sinó en la totalitat de la figura.

L’escultura pertany a la col.lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, encara que en l’actualitat no es troba en exposició.

 

Aquest era Jeroni Suñol i Pujol. Per saber-ne més cliqueu aquí.

 

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: