DAVID SEYMOUR (“CHIM”)

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Nena esperant la distribució de llet.

L’habitació.

Noia fent guàrdia a la refineria de petroli. Haifa, Israel, 1951.

El crític d’art Bernard Berenson a la Galeria Borghese. 1955.

Mare alletant el seu fill durant un míting a Badajoz.

Èxode d’espanyols republicans cap a França. 1939.

Gina Lollobrigida. 1956.

 

De Varsòvia era Davod Szymin, el gran fotògraf anomenat afectuosament com Chim donada la dificultat de pronunciar correctament el seu cognom. Era fill d’un reconegut editor d’obres escrites en yiddish i hebreu.

Chim va portar una vida gairebé d’aventura per les vegades que va haver de canviar de país, d’ofici i fins i tot de nom.

A començament dels anys 1930 es va instal·lar a Paris per poder assistir a la Sorbona, però la crisi econòmica d’aquells anys va sacsejar Polònia i l’activitat del seu pare es va ressentir, de manera que va haver d’abandonar la còmoda vida d’estudiant que havia portat fins aleshores i va haver de buscar ingressos regulars.

Un amic de la família, propietari de l’agència fotogràfica Rap, li va deixar una càmera fotogràfica i li va suggerir que practiqués la presa de vistes. La seva primera temptativa va ser un cop mestre: els seus reportatges dedicats a persones que treballaven per la nit a París, van ser apreciats i publicats.

Chim figura entre els pioners del fotoperiodisme que s’havien refugiat a París: els d’Hongria, Polònia i Rússia, amb ell i Capa, eren el “París de Montparnasse”, segons expressió de Cartier-Bresson. Precisament aquests tres, Capa, Chim i Cartier-Bresson, es reunien freqüentment per compartir la cambra fosca i les seves idees sobre diversos reportatges per la premsa.

Chim va fotografiar les manifestacions del Front Popular, coalició dels partits d’esquerra, i va realitzar retrats d’importants intel·lectuals antinazis. Per l’agència Alliance va fer una sèrie de reportatges a Europa i el nord d’Africa.

Profundament antifeixista, va viatjar a Espanya per cobrir la guerra civil: si Capa va acompanyar els soldats al front, Chim va preferir seguir la vida quotidiana a la rereguarda. El seu reportatge Barcelona durant la guerra és un dels testimonis més vibrants d’aquell període. Les fotos que publica a Life el 1938 el consagren com fotògraf.

Després de la derrota del govern republicà, segueix per París Match un grup d’emigrants espanyols fins Mèxic i al començar la segona guerra mundial s’instal·la a Nova York i pren el nom de David Seymour amb el que ha passat a la història -a part de Chim-.

Entre 1942 i 1945 treballa en els serveis d’informació de l’exercit nord-americà com intèrpret i fotògraf obtenint una medalla pels serveis prestats.

El 1947, amb Henri Cartier-Bresson, George Rotger i Robert Capa funda l’agència Magnum Photos de la que és el primer vicepresident. El 1948, per encàrrec d’Unicef, realitza un reportatge sobre la infància necessitada a Europa. Després de la mort de Robert Capa, es converteix en el nou president de Magnum.

El novembre de 1956 mentre realitzava un reportatge sobre l’intercanvi de presoners prop del canal de Suez, el vehicle on viatjava va ser crivellat a trets per soldats egipcis. Així va morir un home culte, coneixedor del món i que sens dubte va ser un dels millors fotògrafs del segle XX.

 

David Seymour, un dels grans noms del món de la fotografia.

El seu web és https://davidseymour.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: