DESEANDO AMAR, DE WONG KAR-WAI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Hong Kong, any 1962. Chow, redactor en cap d’un diari local, es muda amb la seva dona a un edifici habitat principalment per residents a Shanghai. Allí coneix a Li-zhen, una jove que acaba d’instal·lar-se en el mateix edifici amb el seu marit. Es secretaria d’una empresa d’exportació i el seu espòs està continuadament de viatge per negocis. Com que la dona de Chow també està gairebé sempre fora de casa, Li-zhen i Chow passen cada vegada més temps junts i es fan molt amics. Un dia descobriran una cosa inesperada dels seus respectius cònjuges.

El canvi de segle va ser un període molt interessant en la història del cine, es van fer pel·lícules que passades aquestes dues dècades, s’han convertit en clàssiques: Rèquiem per un somni, d’Aranofsky, Memento, de Nolan, Gladiator, de Ridley Scott o Ballar a l’obscuritat, de Lars Von Trier.

Però a més l’any 2000 va fer que aficionats al cinema de tot el món deixessin de conèixer el cine de Hong Kong, bàsicament i amb honroses excepcions, per les arts marcials i comencessin a parlar d’un dels grans genis del cine contemporani, Wong Kar-wai, perquè aquell any al festival de Cannes es va estrenar In the mood for love que aquí va arribar com Deseando amar, que aquests dies, amb encert, s’està reposant.

Tracta de dos amants casats als que pràcticament no veiem; en realitat, el protagonisme és de les seves respectives parelles. Són dos matrimonis veïns dels que coneixerem, per un costat, a la senyora Chan, i per l’altre al senyor Chow, que com s’apuntava a la sinopsi, cada vegada més allunyats de les seves respectives parelles, comencen a fixar-se l’un en l’altre mentre van coincidint en carrerons i passadissos del seu barri. Finalment, parlen i es confessen mútuament que els seus cònjuges tenen una aventura. A partir d’aquí, la pel·lícula es desdobla per ocupar el buit dels amants. Així, els dos protagonistes comencen a posar-se en lloc de les seves parelles imaginant com serà la seva aventura que la pel·lícula ha decidit deixar fora de pantalla. Però a mesura que avança la ficció, la unió entre els dos comença a ser més autèntica de la que cal imaginar de les seves parelles. Encara que no vulguin ser “com ells”, s’han enamorat i solament els separa la teòrica obligació de fidelitat que les seves parelles no tenen i es limiten a una relació que encara que platònica, han de mantenir en secret pels convencionalismes socials.

Com en d’altres cintes de Wong Kar-wai, Deseando amar captura l’alienació inherent a la vida de ciutat, però aquí el director intensifica la relació romàntica dels protagonistes; el seu amor no consumat per una pressió social que els empenta a que no puguin estar junts, reforça l’emoció i les possibilitats amb les que juga el director xinès.

Melodrama quotidià narrat amb contundència i sensibilitat fora de convencionalismes, la pel·lícula és tan estranya com poderosa i reflexiona sobre les relacions humanes, l’amistat i l’amor. Acariciada per les cançons de Nat King Cole que li aporten un melancòlic encant, ens deixa un llarg regust que dura molt més enllà dels crèdits finals.

Wong Kar-wai és director, guionista i productor. Es autor de pel·lícules a més de la comentada, com El fluir de les llàgrimes, Dies salvatges, Chungking Express, Fallen Angels, 2046, Blueberry nights, El gran mestre…

El seu web és http://www.wongkarwai.net/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: