DOBLES VIDAS, D’OLIVIER ASSAYAS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Guillaume Canet és Alain, un editor d’èxit.

Juliette Binoche és Selena, esposa d’Alain.

Vincent Macaigne és Léonard, un escriptor que sols sap escriure sobre sí mateix.

 

A Alain, un editor parisenc d’èxit, i a Léonard, un dels seus autors de tota la vida, els costa acceptar per complet el món digital… i potser també la crisi de la mitjana edat. Quan es reuneixen per debatre sobre el nou manuscrit de Léonard, Alain ha de trobar una manera elegant de dir-li que s’està quedant enrere i que no publicarà aquest llibre. En canvi, Selena, la dona d’Alain, pensa que Léonard sí ha escrit una molt bona obra. 

Tot bon cineasta ha de parlar dels temes que el preocupen. Així, Olivier Assayas ha tocat temes tant diversos com el terrorisme, els problemes familiars, l’adolescència, la revolució cultura del maig del 68, les corporacions internacionals o la creació teatral, cinematogràfica i musical. A Dobles vidas toca el tema de la confrontació entre els productes analògics i els digitals utilitzant el context literari, allò que va del llibre en paper a l’e-book, encara que aquesta no és l’única qüestió doncs també parla del que es llegeix i per què es llegeix menys que abans.

El títol és del tot adequat perquè la pel.lícula, assumint un aspecte de comèdia lleugera d’infidelitats, propicia un enginyós joc de desdoblaments no solament de les vides dels protagonistes, les seves relacions visibles i les adúlteres, sinó que el propi univers descrit es belluga en un anar i venir entre la fidelitat al paper i la seducció del llibre digital, mentre que també es planteja el pols que hi ha entre la imatge pública i la privada dels polítics o entre les glòries passades i els presents televisius d’una actriu.

Certament, Assayas dibuixa bé els personatges: l’editor que dubta entre el món analític o el digital, la seva popular esposa -l’esmentada actriu de serials que ella odia-, un escriptor que solament sap escriure de sí mateix i que està embolicat amb la dona de l’editor, la dona madura de l’escriptor… tots gent de París de bon nivell intel.lectual perquè puguin parlar de la literatura real, de l’arribada inevitable del món digital, allò que ens ensenyen les xarxes socials i el que ens treuen, i tot això arrodonit, a vegades, amb lapidàries frases.

Com que hi ha varies escenes en les que la verborrea és abundant, és aquesta una pel.lícula que, a no ser que es domini el francès, val més anar-la a veure en versió castellana si no es vol està llegint la traducció més que no pas veient les imatges en moltes seqüències.

Assayas és un director que filma bé i que ens mostra personatges que plantegen dubtes i no tenen moltes certeses a les que agafar-se. Aquest és també el cas a Dobles vidas on mira cap al futur tecnològic i social en un format de comèdia clàssica elegant que en la publicitat es diu que és a l’estil de les de Woody Allen. El cert és què encara que es tracta d’un film molt correcte i ben treballat, està lluny de la brillantor i gràcia de moltes de les comèdies d’Allen.

 

 

Olivier Assayas és un director que ha tocat un munt de temes en els seus films. A Dobles vidas arriba el torn de parlar dels canvis propiciats per la digitalització -entre d’altres assumptes-.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: