DONES. ENTRE RENOIR i SOROLLA, AL MUSEU DIOCESÀ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Renoir. Dona i nena en un paisatge.

Ramon Casas. Hivern.

Josep llimona. L’enterrament de Crist.

Ramon Martí Alsina. Segadora.

Joaquim Sorolla. Nu.

Ramon Casas. Mirant l’exterior.

Josep Llimona. Adolescent ingènua.

 

L’arribada del segle XX va comportar canvis per les dones europees. perquè van començar a conquerir els carrers i van protagonitzar activitats socials. En l’exposició que s’està celebrant al Museu Diocesà de Barcelona titulat Dones. Entre Renoir i Sorolla, podem veure com van explorar el ric univers femení d’aquest període mestres de la pintura com Auguste Renoir, Joaquin Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquín Torres-García, i escultors de la rellevància de Manolo Hugué, Josep Clarà, Josep Llimona i Pablo Gargallo.

La mostra inclou quaranta-quatre pintures i escultures, la majoria protagonitzades per dones que van viure entre els segles XIX i XX. Són obres provinents de la Fundació Fran Daurel, el Museu de Montserrat i el mateix Museu Diocesà.

L’exposició es divideix en tres sales i presenta la novetat de què es perllonga fins la sala capitular de la catedral i es pot dir que en realitat són quaranta-cinc obres i no quaranta-quatre si comptem L’enterrament de Crist de Josep Llimona que està situada en una de les capelles del claustre del temple que s’articula com una part més de l’exposició.

Com dèiem, en el Diocesà s’hi dediquen tres sales mostrant cada una diferents contexts del món femení de l’època. Així, la primera està dedicada al món intel·lectual en un moment en el que la dona vol formar-se. Va ser un període en el que va haver un important creixement en l’alfabetització femenina.

En quant a la segona sala, ens deixa al descobert un món més domèstic amb el que històricament es vinculava la dona i on podem veure, per exemple, l’interès per la moda de Casas amb el quadre Hivern on retrata una dona alçant-se el vestit per deixar al descobert una sabata, o una altra obra de Casas, la titulada Mirant l’exterior, amb una finestra per la que mira una dona significant una mena de frontera entre el món interior i l’exterior.

La tercera sala s’ha reservat a la conquesta de l’espai exterior: les dones van a les platges i a les fires de les seves ciutats, i també veiem obres representant-les a elles i la seva família treballant al camp o fent feines relacionades amb el mar com és el cas de la Segadora de Ramón Martí Alsina.

Addicionalment, l’exposició ens parla de dues dones importants de la Barcelona d’aquell temps: Dorotea de Chopitea i Sor Eulàlia Anzizu.

Dorotea de Chopitea era de família aristocràtica i va emprar una bona part dels seus diners en afavorir la gent. Com? Doncs va promoure la creació de les primeres guarderies de la ciutat i va ser una de les artífex de la fundació de l’Hospital de Sant Joan de Déu. La seva idea era que les dones poguessin ser més independents.

Per la seva part, Sor Eulàlia Anzizu era monja del monestir de Pedralbes i va esdevenir una gran mantenidora i renovadora del convent impulsant la seva reforma. També va fer una gran tasca com arxivera. Una faceta poc coneguda d’ella és que va ser historiadora, escriptora i amiga de Jacint Verdaguer; Sor Eulàlia va ser una pensadora fonamental en la Renaixença catalana.

Es tracta doncs d’una exposició molt interessant que podem veure fins al 25 de setembre.

El web del museu és https://museudiocesa.esglesia.barcelona/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: