EL AGENTE TOPO, DE MAITE ALBERDI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Som a Xile. Sergio és un espia o, com a mínim és contractat perquè ho sigui. Li han ofert la feina després de passar un càsting organitzat pel detectiu Rómulo, un investigador privat que necessita un talp creïble per infiltrar-se en una residència d’ancians. La clienta de Rómulo és la filla d’una resident i sospita que la seva mare podria estar rebent maltractaments. Però Sergio té ja vuitanta-tres anys, i encara que per raons òbvies, per edat encaixa per no aixecar sospites,  és evident que no és ningun agent 007 i que li resulta difícil aprendre a manegar la tecnologia de l’espionatge (per exemple, ulleres que capturen i transmeten imatges).

Una vegada iniciada la feina, tracta de reunir proves, però fent amistat amb alguns dels jubilats s’adona de què la suposada veritat que busca no té res a veure amb allò que ell i Rómulo sospitaven.

El agente topo és una curiosa pel·lícula: es tracta d’un documental que adopta formes de film detectivesc. I la seva directora, Maite Alberdi, pretén amb el seu docu-film plantejar impressions i idees sobre la soledat i l’abandonament al que estan sotmesos els ancians de l’asil.

A primer cop d’ull potser pugui semblar un tema obvi, però la pel·lícula és mes complexa i delicada del que ens pensem. Al començament hi ha comicitat, llampecs d’humor, sempre dintre d’un nivell respectuós i sensible, però la comicitat es va diluint poc a poc per donar pas a soledats i drames dels residents que passen a ocupar el centre de la narració, creixent l’element reflexiu, fent-se aquí un punt més reiterativa.

No hi trobarem actors, ni tan sols el protagonista, Sergio Chamy, l’espia, un home amb grans qualitats per capturar i transmetre els sentiments i circumstàncies dels seus companys de vellesa. Debutant davant la càmera, demostra tenir capacitat per saber commoure.

I en quant a l’escenari principal, certament és poc representat en el cine, però aquí la residència per la tercera edat és l’altre protagonista. Maite Alberdi fa un nou enfocament per la nostra mirada com societat sobre tot allò que té a veure amb la gent gran; mirar cap a un altre costat no és l’opció de la seva pel·lícula.

Per això, les investigacions de Sergio no ens conduiran al suposat culpable, sinó a una reflexió sobre com ens relacionem amb la gent de la denominada tercera edat, i fins a quin punt ens ocupem -o no- de la seva cura, soledat i fins i tot la mort.

Aquesta és una estranya barreja de film d’espies crepuscular, comèdia costumista i documental humà, barreja que això sí, dona el to adequat perquè podria haver caigut en la pura denúncia, la pena o la sensibleria, però no ho fa perquè es belluga en un equilibri entre la sagacitat i la tendresa.

Obra humil i delicada, a vegades és delirant, a vegades divertida i a vegades dramàtica, i és també una bona reflexió sobre la soledat de la nostra gent gran.

 

De Santiago de Xile és Maite Alberdi Soto.

Es reconeguda internacionalment pels seus documentals (La ONCE i Los niños), de manera que amb aquest molt curiós El agente topo dona un pas més endavant en la seva carrera.

A part de realitzadora -no sols de documentals sinó també de curtmetratges- és guionista, directora de fotografia, encarregada de muntatge i de so, i crítica de cinema.

Imparteix classes d’audiovisual a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, on prèviament s’havia llicenciat en estètica i en comunicació social.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: