EL ANGEL, DE LUIS ORTEGA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Lorenzo Ferro és Carlitos, El Angel, un adolescent que tot i el seu posat angelical, roba i mata amb la naturalitat de qui només està practicant un joc per passar l’estona.

 

Carlitos és un jove delinqüent de disset anys amb fama d’estrella de cine, rinxols rossos i cara de nen. Ja en la seva adolescència havia manifestat la seva vocació real: ser un lladre. Quan, en la seva nova escola, coneix a Ramón, se sent immediatament atret per ell i vol cridar la seva atenció. I ho aconsegueix, i la seva relació amb ell i els pares de Ramón el portaran a ampliar les seves activitats delictives. Junts s’embarcaran en un viatge de descobriments, amor i crim. Degut a la seva aparença angelical, la premsa anomena a Carlitos “l’àngel de la mort” i es converteix immediatament amb el seu atractiu físic en una celebritat. En total, es pensa que va cometre més de quaranta robatoris i onze assassinats. Avui, després de més de quaranta-cinc anys a la Presó, Carlitos és el pres que més temps porta a la presó en tota la història d’Argentina.

El Angel és l’última pel.lícula del realitzador argentí Luís Ortega qui no ha fet el clàssic biopic sobre la història real de Carlos Eduardo Robledo Puch, Al començament del film ens ofereix la imatge d’un noi de disset anys amb rostre de querubí  que passeja tranquil.lament pel carrer i de sobte, s’atura davant d’una reixa, la salta i s’acosta a la porta principal d’una casa. Pica a la porta però ningú l’aten. Aleshores es cola al saló i comença a buscar en  els calaixos. Als pocs segons es posa a ballar desinhibidament mirant de manera desafiant a la càmera. No hi ha ninguna actitud de nervis sinó, simplement, fa una cosa que li causa diversió, un joc convertit en forma de vida. Per ell, aquest és un ofici bàsicament lúdic. I després veiem que mata i molt, amb indiferència, fredament, sense complex de culpa.

A sobre, el noi no ve de ninguna família desestructurada, té la seva parella i el seu somriure d’angelet que no es un gest, sinó que és realment així. Això el fa encara més inquietant, un personatge d’una gran complexitat. Es un amoral de naixement.

Luis Ortega imprimeix a la història un to enigmàtic i poderós que manté l’interès fins al final. Li dóna també una pàtina de sarcasme brutal i no ens ofereix disquisicions psicològiques. Tot ho envolta amb una atractiva ambientació colorista amb una banda sonora ple de conegudes peces musicals de l’època i es recolza en la bona actuació del desconegut Lorenzo Ferro qui no té un currículum que ens pugui oferir una gran experiència en aquesta feina, així que Ortega l’ha modelat al seu gust. I el jove Ferro també sap rendibilitzar el seu físic per dotar d’una suggerent ambigüitat sexual al seu inclassificable personatge.

D’altra banda, el director argentí no jutja el personatge, simplement el mostra i, amb contenció objectiva, mostra també la societat argentina d’aquells anys.

El Angel acaba sent un film que acosta a Luis Ortega a col.legues seus com Coppola, Tarantino o Scorsese, oferint-nos un cine arriscat i potent, gens convencional, amb un humor negre que compensa la dramatització d’allò que es narra.

Pel.lícula produïda pels germans Almodóvar, cal classificar-la entre el bon cine que arriba de l’Argentina.

 

Aquest és Luis Ortega (fill del cantant i polític Palito Ortega del qual s’escolta el seu èxit Corazón contento a la pel.lícula). Realitzador i guionista de cine, va començar la carrera jove i ara apunta alt amb El Angel, film que l’ajudarà a fer-se més conegut internacionalment.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: