EL BLUES DE BEALE STREET, DE JAMES BALDWIN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Som a Harlem a començament dels anys setanta. Tish és una noia de dinou anys que ha quedat embarassada de Fonny, un jove escultor. Son nuvis des de l’època de l’institut i havien decidit casar-se i formar una família, però els seus plans es trenquen quan ell és injustament empresonat acusat d’una violació.

A través del relat de Tish recorrerem la història d’amor d’aquesta parella afro-americana i al mateix temps assistirem a l’intent desesperat de la família per alliberar Fonny de la presó i demostrar la seva innocència en una lluita contra l’hostilitat i la injustícia d’un sistema corrupte i racista.

El blues de Beal Street és tot un clàssic de la literatura nord-americana del segle XX. Escrita per l’activista James Baldwin, es va publicar per primera vegada el 1974. Ara, quatre dècades després, s’acaba de recuperar i publicar de nou, d’aquí que hem volgut aprofitar-ho per recomanar-lo.

Es tracta d’una història que té violència i sensualitat, que té la capacitat de commoure consciències amb una cadència narrativa passional i trista -com un blues sentit- que sustenta una història d’amor i l’afany de supervivència d’uns éssers que son marginats perquè no son de pell blanca ni tenen diners.

Baldwin era un notable narrador, era valent amb el que explicava i tenia capacitat d’emocionar provocant ràbia o tendresa, o les dues coses en una mateixa història.

En aquesta, els dos joves protagonistes es veuen impulsats a travessar una mena de calidoscopi d’emocions: esperança, desesperació… Son dos personatges perfectament creats per Baldwin, vius i creïbles, d’aquells que arrelen en el lector.

Basada en una realitat tangible, és una història tan profundament humana que podria ser atemporal.

El fet de que s’hagi reeditat ara el llibre no és un fet casual. A part de la seva qualitat, es deu a que l’any passat es va estrenar al cinema una pel.lícula basada en aquesta obra que va ser ben rebuda tant pel públic com per la crítica.

 

 

James Baldwin (1924 – 1987) va reconèixer que l’espantava l’apatia moral i la mort del cor que patia el seu país. D’aquí la seva valentia a l’hora de plantejar injustícies. Era un activista pels drets civils dels negres i aquest activisme el va traslladar a tots els àmbits de la seva vida, especialment al de la literatura, que inclou narrativa, assaig i poesia.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: