EL CHICO QUE SIGUIÓ A SU PADRE HASTA AUSCHWITZ, DE JEREMY DRONFIELD

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Abans que esclatés la segona guerra mundial, Gustav Kleinmann, un veterà de la primera guerra que havia sigut ferit dues vegades, treballava com tapisser a Viena. S’havia casat amb Tini amb la que havia tingut quatre fills. Però la calma es va acabar amb l’Anschluss (l’Annexió): els jueus van començar a patir els atacs del nazis i van ser desposseïts dels seus negocis. Els que no van fugir, van acabar a camps de concentració. Va ser el cas de Gustav Kleinmann i del seu fill encara adolescent Fritz, que van ser enviats a Buchenwald.

Comença així una punyent història en la que els seus protagonistes seran víctimes de la fam i les pallisses mentre han de prendre part com mà d’obra en la construcció del mateix camp de concentració en el que es troben captius.

Amb el temps, quan Gustav rep la notícia del seu trasllat a Auschwitz, cosa que significava pràcticament la sentència de mort, el seu fill fa tot el possible per no separar-se del pare i seguir-lo fins Polònia. I allí, com abans, davant l’horror quotidià del que seran testimonis, solament una força els mantindrà amb vida: l’amor entre un pare i un fill.

L’odissea va durar sis anys i els dos protagonistes van passar junts per cinc camps de concentració diferents. I acabarien sobrevivint.

Jeremy Dronfield és l’autor de El chico que siguió a su padre hasta Auschwitz, la novel.la que conté aquesta història que pot semblar increïble però resulta que és absolutament real. Està basada en el diari secret que Gustav va escriure durant tots els anys de captiveri, així com en entrevistes amb membres de la família i supervivents.

El títol de la novel.la es basa en un dels passatges més durs que es narren, el comentat quan Fritz demana que el traslladin a Auschwitz amb el seu pare: “vull estar amb ell passi el que passi”. I això que el noi ja havia escoltat rumors sobre l’existència de cambres de gas.

Abans d’escriure la història, com que Dronfield és consultor editorial, se li va preguntar si podria ajudar a traduir el diari personal del que emana la narració, però va considerar que no perquè no tindria sortida. Però sí va sentir que era una història molt important que havia de ser explicada, així que va decidir fer-ho ell mateix en forma novel.lada.

I el llibre que ha sortit reflecteix la crua realitat per la que van passar pare i fill. El noi, de divuit anys, tenia les coses clares: no podria seguir vivint sense el seu pare. Era l’únic familiar que li quedava després que deportessin a la seva mare i a la seva germana Herta a un altre camp de concentració a Bielorrússia on van ser assassinades junt amb altres mil jueus. Els altres dos germans, Kurt i Edith, van aconseguir salvar la vida fugint a Amèrica i Regne Unit.

Aquest és l’únic cas de pare i fill que van passar per tot aquest infern junts des del començament fins a la fi: Buchenwald, Auschwitz, la resistència dels presos contra les SS, les marxes de la mort, Mauthausen, Mittelbau-Dora, Bergen-Belsen… i van tornar a casa vius.

La font principal per fer la novel.la va ser el diari de Gustav, encara que també Fritz va deixar unes memòries curtes. Durant la seva investigació, Dronfield va descobrir que el fill havia concedit una sèrie d’entrevistes molt detallades. I tirant del fil, també va poder localitzar Kurt, l’últim membre supervivent de la família, que havia escapat als Estats Units en un vaixell ple de nens el 1941 i que continua vivint a Nova Jersey. Dronfield va passar moltes hores entrevistant-lo.

Quan l’autor va començar a pensar en aquest projecte literari, va considerar que l’havia d’escriure com si fos una novel.la, però desprès, a mesura que anava investigant, va trobar cada vegada més documents i es va adonar de què podia escriure un relat absolutament verídic, de manera que no va tenir que inventar res. De fet, fins i tot els diàlegs venen de fonts d’informació a les que va tenir accés. En definitiva, el llibre es llegeix com una novel.la però és completament una obra de no ficció.

Quan Gustav Kleinmann estava a Buchenwald va agafar disenteria i va estar a punt de morir, però tal com va escriure a la seva llibreta secreta, el seu “petit” Fritz era el motiu per el que continuava aixecant-se cada dia: “El noi és la meva més gran alegria. Ens donem forces l’un a l’altre. Som un, inseparables”. Aquesta és una de les coses que ens ensenya aquesta increïble història: l’amor equival a vida.

 

El britànic Jeremy Dronfield és biògraf, consultor editorial, novel.lista i historiador. Té una llarga experiència narrant històries ambientades a la segona guerra mundial, de manera que la que aquí es comenta li va com l’anell al dit.

Recentment ha declarat que quan estava investigant les dificultats a les que s’enfrontaven els jueus a l’hora d’intentar anar-se’n d’Europa, el va sorprendre les moltes similituds que existeixen amb el que està passant avui al Mediterrani, s’escolten coses semblants ara sobre els musulmans i sobre les persones que estan fugint del conflicte de l’Orient Mitjà. La retòrica utilitzada per l’extrema dreta és gairebé idèntica a la que va utilitzar la propaganda nazi contra els jueus o contra qualsevol persona que no encaixés amb l’ideal social que volien implantar.

Aquesta era la família Kleinmann. Als dos protagonistes del llibre els veiem un assegut (Gustav) i l’altre dret (Fritz). Al costat del pare està també assegut Kurt, l’únic membre de la família que encara viu.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: