EL DÉU MART VERSIONAT PER VELÁZQUEZ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

El pintor sevillà Diego Velázquez (1599-1660) va ser un artista barroc que ha estat considerat com un dels màxims exponents de pintura espanyola.

Als 24 anys es va traslladar a Madrid on va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys després va ser promocionat a pintor de cambra que era el càrrec més important entre els pintors de la cort. I a aquesta tasca es va dedicar la resta de la seva vida. La seva feina consistia a pintar retrats del rei i de la seva família així com altres quadres destinats a decorar les mansions reials.

La seva presència a la cort li va permetre estudiar la col.lecció reial de pintura que, junt amb l’aprenentatge adquirit al seu primer viatge a Itàlia on va conèixer tan la pintura antiga com la que es feia al seu temps, van influenciar el seu estil, fent-lo d’una gran lluminositat, amb pinzellades ràpides i soltes. S’ha de dir que a Itàlia havia pogut estudiar també les obres mestres del Renaixement i l’educació pictòrica que va assolir el sevillà era la més àmplia que un pintor espanyol havia tingut fins a aquell moment.

A la dècada de 1630 Velàzquez es troba ja en la seva maduresa pictòrica i aquests son els anys de la seva màxima activitat: gairebé una tercera part de la seva producció correspon a aquest període.

En aquest context, l’any 1638 va pintar Mart, el déu de la guerra, desplegant tots els seus atributs militars: bastó a la mà dreta, casc sobre el cap, armadura, escut i espasa (a terra).

Presenta un aire melancòlic i un aspecte cansat, abatut, molt diferent a aquella imatge victoriosa tradicional, tractant-se aquest quadre d’un dels millors exemples de les representacions metafòriques d’aquest pintor:  s’ha interpretat com una al.legoria de la decadència política i militar d’Espanya i de les derrotes dels fins aleshores famosos terços espanyols.

La composició s’ha vinculat a obres que Velázquez coneixeria durant els seus viatges a Itàlia, com l’escultura clàssica del Ares Ludovisi i, particularment, Il Pensieroso de Miquel Angel per la tomba dels Medici a Florencia.

Es perceptible també l’influència de Tiziano i Rubens, sobre tot en la combinació de colors i el tractament de les carnacions.

Possiblement va ser pintat per la Torre de la Parada, un palauet-pabelló de caça a les afores de Madrid, no lluny del palau del Pardo. Després va passar al Palau Reial de Madrid i a la Real Academia de San Fernando.

Actualment el podem admirar al Museo del Prado, de Madrid.

 

Aquest era Diego Velázquez, un dels màxims exponents de pintura espanyola.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: