EL HILO INVISIBLE, DE PAUL THOMAS ANDERSON

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Daniel Day-Lewis és Reynolds Woodcock, un prestigiós dissenyador per l’alta societat.

Lesley Manville és Cyril, la seva germana, una dona de caràcter amb forta influència sobre ell.

Reynolds porta una vida absolutament planificada fins que coneix Alma (Vicky Krieps).

Alma es convertirà en la seva musa i amant però també li trastocarà la vida.

 

Som a Londres, als anys cinquanta del segle XX. Reynolds Woodcock, ajudat per la seva germana Cyril, és el dissenyador que mana en el món de la moda britànica. Vesteix a la reialesa, a estrelles del cinema, membres de l’alta societat i a qualsevol dona que vulgui anar elegant perquè la Casa Woodcock té un segell inconfusible, per damunt de les modes passatgeres. Un dia, Reynolds, encara solter, troba a Alma, una noia que ràpidament es converteix en la seva musa i amant. A partir d’aquell moment, la vida del modista, fins aleshores sempre curosament planificada, es veu alterada.

Aquest és el tema que toca El hilo invisible, la recent pel.lícula de Paul Thomas Anderson, sorprenent cineasta impulsor d’actrius i actors, i autor de films importants que el van convertir en un director especial. Pel.lícules com Magnòlia o Boogie Nights ens oferien retrats complexes de personatges a la deriva. Per això, cada vegada que es va a veure una cinta d’ell, ja comptem amb que ens trobarem una proposta original vestida amb un poderós llenguatge visual.

I la proposta actual ens exhibeix un personatge que pertany a aquella raça d’artistes absoluts que consagren absolutament la vida a les seves creacions. En aquest cas se’ns presenta a Reynolds com un home exageradament obsessiu, egòlatra de pocs sentiments i que vol controlar-ho tot. Sembla un home fred i molt introvertit, recolzat per una totpoderosa germana encara més dura que ell.

Per la vida del modista desfilen tot tipus de dones que li ofereixen tant inspiració com companyia, fins que un dia se li creua una noia que té un do important: sap com accedir a la seva hermètica intimitat, cosa que la permetrà establir una relació curiosa, gairebé enigmàtica, amb el dissenyador no solament a nivell sentimental sinó professional. La vida de Woodcock que era tan minuciosament controlada com els seus propis patrons de costura, es veu de sobte sacsejada per l’amor.

Encara que aquesta proposta cinematogràfica d’Anderson sembli plantejar-nos una pura però espectacular visió del món de la moda d’una part del segle XX i dels rituals de les persones per oferir una imatge externa, en realitat el que fa és ensenyar-nos per dins els personatges, especialment, és clar, el protagonista a qui acabarem coneixen fins al més mínim detall de la seva personalitat: com es pentina, com vesteix, com mira les seves dones i per descomptat, com persegueix allò que vol.

Com que la pel.lícula ja és en sí mateixa una obra d’alta costura on cada plec de la cinta sembla confeccionada filant ben prim, cada mirada -hi ha un munt de primers plans-, cada silenci, cada repunt, cada objecte té un sentit que al començament no se’ns revela però que a mida que avança el film li trobarem.

A més, en l’aspecte formal, la pel.lícula és estèticament atractiva, amb una sumptuositat que podria haver signat el barroc Visconti, i per dins es tot el contrari, rere aquesta façana harmoniosa ens trobem amb gairebé un pervers compte gòtic que gira entorn de les relacions de poder emmarcades en la intimitat amorosa.

També mereix menció l’elenc (difícil no fer-ho en una pel.lícula d’Anderson) des de la formidable interpretació de Daniel Day-Lewis (diu que amb aquest film s’acomiada) fins a les actuacions de les dones que més li estan a sobre, les actrius Lesley Manville i Vicky Krieps.

Finalment, El hilo invislbe és una mena de collage en el que a partir d’un història d’amor malsana, se’ns apareix una comèdia negra, un melodrama romàntic i un film de suspens. També té la seva càrrega psicològica seguint el rastre del mestre i l’alumna i la transformació dels dos per gairebé caure en l’abisme. Abans que una narració sobre el món de la moda -aquest seria només el context- es més bé una dissecció de com és un home i una dona davant les seves ambicions, misèries i pors.

 

 

Paul Thomas Anderson és un director particular, amb molta personalitat. Les seves pel.lícules ens presenten personatges complexes i aquesta no n’és l’excepció: el seu Reynolds Woodcock està -llunyanament- inspirat en Cristóbal Balenciaga.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: